Un total de 243.481 persones van aconseguir la nacionalitat espanyola per residència l’any 2023, un màxim que no es veia des de 2013 i que sembla ser el principi de la fi de l’històric embús sofert per ciutadans estrangers a l’hora de fer aquest tràmit. Per a molts, l’últim del seu procés migratori.
La clau d’aquesta ‘accelerada’ ha estat la incorporació d’una nova tecnologia basada en l’automatització de processos robòtics a l’hora de revisar expedients, que ha permès que els sol·licitants que abans esperaven anys per a rebre la resolució ara la tinguin en pocs mesos.
No hi havia una xifra tan alta de concessions des de 2013 (261.295) i, des de llavors, hi ha hagut altres pics com el 2019 o 2021, resultat d’alguns plans de xoc temporals duts a terme pel Ministeri de Justícia per a impulsar les concessions, bàsicament a través de reforç del personal.
Però el ministeri que dirigeix Félix Bolaños sembla haver trobat la fórmula definitiva per agilitzar aquest procés: “El secret està en la robotització”, assenyala en una entrevista amb EFE la directora general de Seguretat Jurídica, Ester Pérez.
“Diversos robots” comproven ara els documents que acrediten que el sol·licitant compleix els requisits exigits, com el termini de residència a Espanya (que varia en funció del cas), haver superat unes proves d’idioma i integració i no comptar amb antecedents penals ni informes policials negatius.
Aquesta tecnologia ha permès incrementar el ritme de resolucions, ja que, com apunta Pérez, “un robot no es cansa”. A més, és més precís i rigorós, per la qual cosa evita errors humans que abans podien cometre’s, per exemple, a l’escriure el nom d’una persona per a comprovar les seves dades, i detecta el frau. Segons les dades de l’Observatori Permanent de la Immigració del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, el grup més nombrós dels que van aconseguir la nacionalitat el 2023 és el de dones d’entre 35 i 49 anys, i els països d’origen més freqüents Marroc (45.799), Veneçuela (36.409) i Colòmbia (20.380).
La gran majoria de les noves persones nacionalitzades per residència (130.128) provenen de països iberoamericans, així com d’Andorra, Filipines, Guinea Equatorial o Portugal o sefardites, per als quals el termini de residència exigit són dos anys.
Una d’elles és la veneçolana Lladitza Alvarado, qui als seus 65 anys i després d’esperar gairebé dos anys des que va sol·licitar la nacionalitat ja havia perdut l’esperança.
“Jo pensava que no me la donarien, per l’edat i perquè, treballant com a cuidadora que guanyava només 800 euros, jo pensava ‘és molt poc el que jo li dono a l’Estat, no és beneficiós per ell, pensaran que soc una càrrega’”, relata a EFE. Fins que un bon dia de 2023 va rebre el ‘sí’: “Em sento amb més estabilitat i molt feliç de pertànyer a Espanya”, explica. A més, com a espanyola de ple dret, el mes de desembre passat va poder per fi viatjar a Miami per a visitar la seva neta, a la que feia gairebé 10 anys que no veia.
Ara treballa netejant portals als matins i com a repartidora de menjar a domicili a les tardes, alguna cosa que continuarà fent “fins que el cos aguanti”.
“Estabilitat” i “tranquil·litat” també són les paraules que més repeteix el seu compatriota Gerson Alexandrick Mejías, que va arribar a Espanya en 2017, va aconseguir asil per raons humanitàries i va rebre fa un mes la resolució que confirmava que la seva nacionalitat havia estat concedida després de només cinc mesos. “Em sento amb una mica més de tranquil·litat, que era el que buscava”, relata en una entrevista amb EFE aquest jove de 32 anys que celebra que no haurà de renovar els seus papers cada any.
Ho ha fet per ell i perquè hi pugui accedir també algun dia la seva filla, que amb 5 anys va ser diagnosticada de leucèmia, “un capítol vell i cremat” gràcies al tractament que va rebre a l’Hospital Nen Jesús de Madrid.
S’ESCURÇA L’ESPERA
A despatxos d’advocats especialitzats en Estrangeria, com Parainmigrantes, han notat un canvi dràstic en els terminis a l’hora de dur a terme aquest tràmit, segons assenyala el seu advocat Vicente Marín. “Antigament es manejaven terminis de 3 o 4 anys fàcilment i en alguns casos era més greu… Avui estem dins dels terminis legals, d’un any, i molts expedients es resolen en bastant menys”, assenyala aquest lletrat amb més de 25 anys d’experiència en l’àrea.
Aquest canvi ha provocat que en despatxos com el seu s’hagin acabat els “milers de recursos” que abans es presentaven quan els terminis es prolongaven més del que cal, però Marín no considera que es pugui parlar encara de totes maneres de la fi de l’”embús” que sempre hi ha hagut a l’hora d’aconseguir la resolució.
L’HORA DEL SOPAR?
Un dels requisits per a aconseguir la nacionalitat espanyola és superar una prova d’idioma, per a aquells la llengua materna dels quals no sigui l’espanyol, i una altra de Coneixements Constitucionals i Socioculturals d’Espanya (CSSE), que busca demostrar un cert nivell d’integració al país.
Aquest examen el gestiona l’Institut Cervantes, que el va crear en 2015 per a substituir a l’anterior procediment, que passava per una entrevista personal amb un jutge en el Registre Civil.
NOVES PREGUNTES
“Depenent de l’humor que tingués el jutge feia unes preguntes més o menys difícils i, al no ser sempre la mateixa entrevista, hi havia moltes desigualtats i molts recursos”, explica en una entrevista el subdirector de Relacions Internacionals de l’Institut Cervantes, Philippe Robertet.
L’actual prova consta de 25 preguntes tipus test, amb tres opcions de resposta, triades d’una bateria de 300 qüestions sobre temes com a legislació, geografia, cultura i societat, de les quals cal encertar almenys 15.
Com es va aprovar la Constitució?, Quina és la muntanya més alta de la península Ibèrica?, En quina província està situat el Parc Nacional de Monfragüe?, Quin músic va compondre ‘El Amor brujo?, A quina hora se sopa normalment a Espanya?… són algunes de les preguntes que componen aquest examen.
El mes de maig passat es va superar la barrera del milió de persones que han realitzat aquesta prova des de la seva creació, que aprova entre el 95 i el 96% dels examinats
