He patit algun ensurt en els darrers anys a la carretera per trobades de nit amb animals. Tots a la N-230, a la Franja. Tanmateix, no hi ha cap comarca catalana que se’n salvi. És molt probable que jo sigui un malastruc, però segons un informe recent, els senglars i els cabirols ja provoquen tres de cada deu accidents de trànsit. A Ponent i el Pirineu ja causen prop de la meitat dels sinistres. El problema és molt greu i les administracions sempre fan tard al l’hora de provar de posar-hi remei. Només les vies ràpides compten amb una tanca. Per tant, qui mana és l’atzar i, a més, la llei no empara els conductors, a qui fa recaure tota la responsabilitat, només amb alguna excepció. Solucions? Cap ni una. Recomanacions? A part dels molts senyals de trànsit i frases tipus “els accidents amb animals són més probables de nit” o “cal anar a poc a poc”, poca cosa més. Vaja, que si et toca, et toca. És difícil posar-hi remei però les administracions, que s’omplen la boca posant la seguretat per davant de tot, haurien d’abocar més recursos per abordar més seriosament un problema molt greu que va a més i en el qual hi ha vides en joc.
Sessió: No iniciada
