L’any de la pandèmia vàrem muntar amb uns amics un concurs de microrelats per fer més passables les llargues hores de reclusió. La meva primera història feia així: Tonny Hellish, un pobre pinxo de barri, estava desfet. Li havien diagnosticat una afecció cardíaca pràcticament incurable. Necessitava desesperadament els 15.000 dòlars que li demanava l’hospital on treballava l’únic cirurgià del món capaç d’operar aquell tipus de malaltia. Per això, quan aquella dama, àvida d’heretar, li encarregà que matés el seu marit a canvi d’una sucosa retribució, no ho va dubtar. L’execució va ser ràpida i precisa. Dissortadament, l’endemà, en obrir el paquet amb els 20.000 dòlars pactats, no va parar esment en una modesta informació publicada al diari que l’embolicava: “Assassinat en estranyes circumstàncies el prestigiós cirurgià cardíac William Stapleton”. Sens dubte un final alineat amb la filosofia del karma: el mal que puguis fer, t’acabarà tornant. Fent un arriscat doble salt mortal temàtic, les jornades tècniques celebrades ahir a la Fira de Sant Miquel sobre el sector lleter i les tendències de l’alimentació ens demostren el mateix: que no anem pel bon camí per garantir el futur dels nostres petits i mitjans agricultors i ramaders. Des de les polítiques agràries que afavoreixen l’entrada de productes de països no comunitaris (i que esquiven les estrictes normatives que aquí s’exigeixen als pagesos), fins al cada cop més habitual costum de comprar productes estrangers (a la fruiteria del barri trobés més productes de França, Itàlia, Perú o Nova Zelanda que no pas autòctons), estem abocant el nostre propi camp a l’extinció. Com l’assassí que acaba condemnant-se ell mateix.
Sessió: No iniciada
