Un mes després

Ja fa més d’un mes de la dana a València. S’ha parlat molt d’això, moltíssim. Però igual que el volcà de Canàries, al 2021, o el covid, les seqüeles de la qual han deixat una malaltia nova: el covid persistent, ara ja sembla que la gent vulgui passar pàgina. I és cert que la gent té dret a passar pàgina. Però a Canàries encara es queixen de no haver rebut les ajudes, el mateix a València i no vull ni parlar dels afectats pel covid persistent. Les desgràcies no només són les evidents, econòmiques, sinó d’altres: socials i, sobretot, mentals. És que ja estem al desembre, època de Nadal, d’alegria i d’estar amb la família. Perquè moltes de les persones que han sofert aquests fets no podran sentir ni fer això. O per no tenir casa o per perdre-ho tot i fins i tot en alguns casos, familiars. Vull aprofitar i dir ben alt que a part de les ajudes que arribin o no, les persones després d’una catàstrofe així necessiten assessorament psicològic i no el que tenim ara, sinó un psicòleg que a part d’estar titulat, et vulgui atendre i entendre i et pugui visitar cada quinze dies i no cada dos o tres mesos. La gent necessitatenir una fortalesa mental. Per aquells que tenen problemes, anar al psicòleg no és una vergonya. Per aquells que no tenen problemes, ajudar sempre és una benedicció. Per tant, aquells que pugueu, endavant! Una forta abraçada a tots.