Tot agafant el testimoni de les clàssiques pel·lis de Setmana Santa, tipus ‘La historia más grande jamás contada’, o ‘La túnica sagrada’, o ‘La Pasión de Cristo’, o ‘El Judas’, o les mil-i-una revisions historicistes del catàleg catòlic-apostòlic-romà, enguany arriba a les pantalles grans (via Movistar Plus+) la cinquena entrega d’una sèrie que fa furor, diuen, en el món audiovisual. La cosa: ‘The Chosen: la última cena’, producte televisiu ianqui d’efectes gairebé miraculosos. En síntesi, una ‘biografia’ de Jesús, comparable a les ‘vides’ de grans personatges de la literatura clàssica, a saber ‘Exitus illustrium virorum’. En l’actual època moderníssima, les representacions del Jesús evangèlic tan aviat s’esdevé predicador itinerant, filòsof cínic, profeta social, mestre agnòstic o, com en el cas que avui ens ocupa, jueu dissident. El Jesús d’aquest ‘The Chosen’ (Els Escollits) ve a ser el líder sorrut d’una secta de deixebles que no toquen vores, perduts en el marasme d’unes paràboles enrevessades amb què, un Messies enigmàtic, els entabana, dia sí i altre també, amb sermons inextricables. Un animal polític, humà per tant, que en les beceroles d’aquest darrer Sant Sopar Pasqual se’ns mostra actiu (gairebé terrorista) armant les tralles amb que foragitarà els mercaders del temple. Un Che Guevara? Moltes hòsties!
Sessió: No iniciada
