Un informe encarregat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, aposta per fomentar el servei militar als països de la Unió Europea per millorar la seguretat del bloc comunitari. “Els intercanvis entre estats membres podrien ajudar a identificar millors pràctiques en relació amb models nacionals de servei i reclutament, programes educatius i augment en el sistema de reserves”, indica el document, elaborat per l’expresident finlandès, Sauli Niinistö. Al mateix temps, l’informe recomana que cada ciutadà disposi de productes per subsistir almenys 72 hores “en cas que es produeixi una disrupció dels serveis bàsics durant una crisi”.
Niinistö, de fet, aposta perquè els estats repliquin les pràctiques d’altres països dins el bloc, citant diversos exemples. Un d’ells és el cas d’Estònia, on els joves del país tenen l’opció de completar un ‘servei militar cibernètic’ en el qual es poden convertir en experts en ciberseguretat. També menciona l’exemple de Polònia, que recentment ha posat en marxa el servei militar voluntari d’un any.
Però segurament un dels punts més rellevants és el que fa referència a Alemanya i als Països Baixos, que estan considerant impulsar un model similar al suec on el servei militar sí que és obligatori. De fet, Niinistö posa de manifest en el seu informe que diverses enquestes indiquen com, en alguns estats membres, el suport públic a la reintroducció del servei militar guanya cada cop més adeptes.
En paral·lel, l’expresident finlandès també subratlla la importància d’incentivar carreres professionals i programes educatius “rellevants per a la seguretat i per a la resposta d’emergències”, especialment per fer-les “més atractives per a les generacions més joves”.
Al mateix temps, assenyala que cal reforçar l’ocupació en sectors crítics per garantir la resiliència industrial, econòmica i social de la UE. “En situació de crisis com una altra pandèmia, però especialment en el context d’agressions armades, una manca de personal [en sectors crítics] suposaria un repte significatiu”, sosté.
La seguretat com a bé públic
En la introducció de l’informe, Niinistö adverteix que la seguretat a la Unió Europea “ha anat a pitjor” durant els últims anys, argumentant que les necessitats de seguretat “no s’han posat al centre”. A més, manifesta que el canvi climàtic ha agreujat la situació.
“La seguretat és un bé públic i la precondició per mantenir els nostres valors”, insisteix el dirigent finlandès, qui al mateix temps adverteix que altres actors externs “busquen debilitats en la protecció de la Unió” i intenten “prendre avantatge de la divisió política” per desestabilitzar el bloc comunitari.