El Magnífic Fest acaba de tancar la quarta edició amb més èxit que mai i amb la gran sort que el temps li va ser favorable. Aquest esdeveniment que s’ha consolidat al meridià del mes de juny després de la nefasta pandèmia ha trobat el seu racó perfecte a l’ampliat recinte de Les Firetes.
La veritat és que el muntatge és espectacular, l’espai està molt ben aprofitat i el so és de molt alta qualitat, malgrat que sempre hi ha els veïns que es queixen fins i tot pel brunzit d’una mosca. Són tres dies de festa musical i tampoc no s’expandeix fins a l’alba com altres locals.
Millor que s’hagi muntat aquest festival a no estar ‘a dos velas’ com sol ser habitual per aquests contorns. No obstant, a mi no em faran oblidar el Senglar Rock i els molts altres festivals que es podien estar muntant cada estiu al tristament abandonat parc de les Basses. Plantat enmig de l’asfalt, cal comentar que el cartell és extremadament de grups de pop i de rock només brilla allò que aquells saben copiar quant a actitud sobre un escenari. Malgrat tot, els artistes d’aquest any tenien el seu atractiu encara que només fos per la nostàlgia a una bella època com va ser la dels vuitanta.
Ja es prepara la cinquena edició i es parla de la presència d’alguna ‘estrella’ internacional. Tant de bo sigui una d’aquelles conegudes que brillen amb llum pròpia i amb l’energia pròpia del rock’n’roll. D’altra banda, si la beguda oficial de la ‘rubia irresistible amb nombre de santo’ en lloc de Magna fos l’Especial de sempre menys mals de cap produiria, almenys l’endemà. En qualsevol cas, desitjo que sigui un festival amb vocació de convertir-se en Magnífic… Oh yeah!
