Un estudi realitzat en persones grans revela que gairebé un 72% de les persones amb disfàgia -un trastorn de la deglució amb conseqüències greus- desconeixien que patien aquest trastorn ni tampoc estaven diagnosticades. La investigació s’ha realitzat pel Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (IDIBAPS-CAPSBE) en una mostra de 1.000 persones grans ateses a domicili i a qui es va avaluar la capacitat d’empassar líquids de diferents viscositats. El 25,9% de les persones avaluades patia disfàgia. Els impulsors de l’estudi apunten sobre la necessitat urgent d’implantar un programa sistemàtic de detecció de la disfàgia a altres centres d’atenció primària de tot Catalunya, especialment als programes d’atenció domiciliària.
Segons indiquen els investigadors en un comunicat, l’avaluació de la disfàgia requereix l’anàlisi de les causes, una exploració clínica per detectar símptomes i una prova per objectivar els problemes de deglució. No obstant això, la majoria de les persones afectades són grans, i sovint amb dificultats per empassar que s’atribueixen a l’edat. Per això, asseguren que la detecció de la disfàgia no és habitual, especialment en fases inicials, i sol diagnosticar-se quan està força avançada.
Moltes vegades, lamenten, la disfàgia s’acaba agreujant, fins i tot amb hospitalitzacions. I alerten que aquestes es podrien evitar amb “un diagnòstic precoç i un tractament adequat”. El tractament es basa en modificar les textures dels aliments, especialment els líquids, espessint-los per facilitar-ne la deglució.
La disfàgia és un trastorn de la deglució que dificulta el pas dels aliments de la faringe a l’esòfag, amb el risc que el menjar o els líquids vagin a parar als pulmons, sovint sense que els pacients se n’adonin. Les persones que la tenen tendeixen a menjar cada vegada menys. Un dels primers signes de la disfàgia és que el pacient té tos quan beu líquid, la qual cosa indica que l’aliment ha passat als pulmons enlloc d’anar cap al sistema digestiu.
El treball ha estat liderat per Luís González de Paz, del CAPSBE i del grup de Recerca Transversal en Atenció Primària de l’IDIBAPS, i Lorena Montero, Gemma Gomis i Àngela Fauró, infermeres del CAPSBE. També hi ha col·laborat l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí de Sabadell.
