Una recerca realitzada per la Universitat d’Alacant sobre lloguer d’habitatge a Espanya en la qual set alumnes i una professora amb un mateix perfil fictici (dona, funcionària, professora d’anglès) però que es diferencien pels seus accents, ha constatat les “conseqüències perverses” del perfilat lingüístic.
Aquesta “Anàlisi per perfilat lingüístic durant l’atenció telefònica per a accedir a l’habitatge de lloguer a Espanya”, coordinat per la professora de Lingüística María del Carmen Méndez Santos, està basat en 288 trucades telefòniques a anuncis de lloguer de pisos, ha informat el centre universitari.
Aquest informe, en el qual també ha participat el professor de la Universitat de Nebrija, Jon Andoni Duñabeitia, ha comptat amb la participació d’Amina Khiari (accent arabòfon), Efithia Dimario (accent germanoparlant), Emma Pölkki (accent finlandès), Francesca Carofiglio (accent italià), Lisandra EspírituSanto (accent dominicà), Miyuna Komura (accent japonès), Clàudia Casal (accent autòcton) i María Méndez (accent autòcton).
Les crides van ser realitzades a tres ciutats amb un alt nivell de turisme i residents estrangers, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (Madrid, Barcelona i Alacant) i a altres tres menys turístiques com són Càceres, Vigo i Gijón.
Com assenyala María del Carmen Méndez, segons l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea una de les principals causes de discriminació per a l’accés a l’habitatge, juntament amb l’aspecte físic o les condicions econòmiques, és l’origen -real o imaginat- d’una persona.
Això, ressalta Méndez, ocorre perquè els parlants tenen una consciència sociolingüística per la qual associen uns certs trets, usos o vocabulari a una comunitat determinada, la qual cosa es coneix com a “perfil lingüístic”.
“Quan jo trucava, a mi no em feien preguntes i es mostraven molt disposats al fet que visités el pis, res a veure amb el que ocorria quan la crida la feien les estudiants amb un accent no europeu, a les quals el primer que li preguntaven era si tenien nòmina”, compte la professora.
Així, explica que els resultats mostren que no hi ha a penes diferència entre nadiues d’espanyol de diferents varietats o de nacionalitats europees a l’hora d’accedir a oportunitats de visitar un pis, però que, no obstant això, les trucades de persones amb accent arabòfon i japonesa sí que van tenir menys oportunitats i pitjor qualitat d’atenció en les trucades.
“A més, es detecta un efecte negatiu per a les parlants no natives, ja que les persones tenien menys paciència amb les persones les maneres de les quals de parlar eren codificades clarament com a estrangeres”, compte la investigadora.
D’aquesta manera, l’estudi constata que existeix una discriminació per perfilat lingüístic, ja que es pressuposen unes característiques a la persona parlant en funció de com es parla, basant-se en subjectivitats i no en dades reals sobre la seva capacitat econòmica o adquisitiva.
“Estem clarament davant un cas de discriminació. Sigui com sigui i acceptant el que totes les societats avançades accepten que són els Drets Universals promulgats per l’ONU, aquesta situació no és tolerable, ha de ser denunciada i la societat sensibilitzada”, ressalta l’estudi.
Per això, conclou que “un país que es consideri a si mateix modern no pot ni ha de presentar actituds denigrants, supremacistes i xenòfobes com aquestes”.
