Un estudi revela que les dones joves que s’autolesionen processen de manera diferent els ‘m’agrada’ i els comentaris a les xarxes socials, un patró que pot afavorir la persistència de la conducta autolesiva. Es tracta d’un treball liderat pel Consorci Sanitari de l’Anoia (CSA) amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Hospital de Sant Pau i que s’ha publicat a la revista ‘Translational Psychiatry’. Els investigadors han comprovat mitjançant ressonància magnètica funcional que durant l’exposició a contingut realista de xarxes socials les dones joves amb un historial d’autolesions presenten un patró diferencial d’activació en l’estriat ventral i altres àrees clau del sistema de recompensa.
En concret, mostren una sensibilitat major davant dels comentaris negatius i una resposta més reduïda davant del reforç positiu. Els investigadors assenyalen que aquest desequilibri “pot afavorir un bucle de vulnerabilitat que dificulta la regulació emocional i incrementa el risc de manteniment de la conducta autolesiva”, segons expliquen en un comunicat.
“Aquestes joves experimenten de manera molt intensa el feedback negatiu i de manera atenuada el positiu, fet que pot comportar un alt nivell de patiment i les fa més vulnerables en un entorn, les xarxes socials, on passem cada cop més hores al dia”, adverteix el doctor Daniel Vega, psicòleg clínic del Consorci Sanitari de l’Anoia.
Els investigadors precisen que els resultats no impliquen una relació de causa-efecte directa: les xarxes socials no provoquen autolesions, però el reforç social digital pot amplificar un patró de risc existent.
Aquest treball forma part de la línia de recerca del CSA en el camp de l’autolesió i aprofundeix en l’efecte de les recompenses de tipus social en entorns digitals. La recerca s’emmarca en un projecte finançat pel pla estatal d’investigació científica, amb un finançament de prop de 85.000 euros fins al 2026.
