Un estudi publicat a la revista Scientific Reports assenyala que l’augment de les temperatures suposa una amenaça per a les competicions esportives d’estiu a Europa i, concretament, per al Tour de França, a causa de l’increment del risc d’estrès tèrmic per als esportistes. La recerca, liderada pel French National Research Institute for Sustainable Development (IRD) en el marc d’un projecte europeu i amb la col·laboració de centres com l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), ha analitzat dades climàtiques associades a més de 50 edicions de la cursa. Els patrons posen de manifest la necessitat d’adaptar horaris, recorreguts i protocols de seguretat per reduir els riscos tant per als ciclistes com per al personal i els espectadors.
L’objectiu de l’estudi era avaluar els nivells d’estrès tèrmic en localitzacions habituals del Tour de França entre 1974 i 2023. Els resultats mostren que, durant el mes de juliol, el risc d’estrès tèrmic ha augmentat de manera sostinguda al llarg dels anys i que la dècada més recent és la que acumula un major nombre d’episodis de calor extrema.
Malgrat aquesta tendència, en les localitzacions analitzades, el Tour ha aconseguit evitar fins ara les condicions de màxim risc per a la salut, en alguns casos per una diferència de només dies o dècimes de grau.
Ivana Cvijanovic, investigadora de l’IRD i primera autora de l’estudi, explica que han observat que la ciutat de París ha superat el llindar de risc alt per calor en cinc ocasions al mes de juliol, quatre d’elles des del 2014. Altres ciutats analitzades també han registrat molts dies de calor extrema el juliol, però “afortunadament mai han coincidit amb la data d’una etapa del Tour de França”, destaca en declaracions recollides pels centres de recerca.
“D’alguna manera, podem dir que és una cursa extraordinàriament afortunada, però amb les onades de calor rècord cada vegada més freqüents, sembla només una qüestió de temps que el Tour s’enfronti a dies d’estrès tèrmic extrem que posaran a prova els protocols de seguretat existents”, adverteix Cvijanovic.
Els investigadors han constatat que els episodis de calor perillosa han estat més freqüents a l’entorn de Tolosa, Pau i Bordeus, al sud-oest de França, i al voltant de Nimes i Perpinyà, al sud-est. També alerten que localitzacions com París i Lió superen cada vegada amb més freqüència el llindar d’alt risc per calor. “Cal extremar la precaució a l’hora de planificar etapes en aquestes regions”, assenyala Desislava Petrova, investigadora d’ISGlobal i coautora de l’estudi.
Per contra, localitzacions clàssiques de les etapes de muntanya, com el Col du Tourmalet o l’Alpe d’Huez, s’han mantingut històricament dins dels llindars de risc baix i moderat d’estrès tèrmic, sense que s’hagin registrat episodis de calor extrema durant el període analitzat.
Pel que fa a les hores del dia, l’anàlisi mostra que les primeres hores del matí continuen sent les més segures, mentre que els nivells elevats d’estrès tèrmic poden persistir fins a última hora de la tarda.
La calor, un risc creixent per a tots els esports
En aquest estudi, els investigadors es fixen en el Tour de França per il·lustrar el repte més ampli que l’augment de les temperatures associat al canvi climàtic planteja per a l’organització d’esdeveniments esportius a l’estiu, especialment en l’esport d’elit.
La calor no només afecta el rendiment esportiu, sinó que també pot suposar un risc greu per a la salut dels atletes. Per aquest motiu, la Unió Ciclista Internacional (UCI), igual que la FIFA i altres federacions esportives internacionals, ha implementat protocols de seguretat que avaluen el risc per calor i activen mesures de protecció, com pauses d’hidratació o refredament en el futbol. Tot i això, cada federació defineix els seus propis llindars de risc i actualment no existeix un estàndard universal per a tots els esports.
La necessitat de dades fisiològiques per afinar l’avaluació del risc
James Begg, coautor de l’estudi, assenyala que la ciència encara té moltes preguntes sobre com respon el cos humà a la calor, i encara més en el cas dels esportistes d’elit, que afronten esforços físics sostinguts i disposen d’una preparació i una condició física molt superiors a les de la població general. “Per investigar vulnerabilitats específiques de cada esport, necessitaríem accés a dades fisiològiques anonimitzades que ens permetessin anar més enllà dels índexs de calor”, indica l’investigador.
