Un estudi liderat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IBIDELL) determina que la telemedicina permet reduir a un 54% la mortalitat cardiovascular en insuficiència cardíaca crònica. Es tracta d’un sistema en què el pacient incorpora dades sobre els seus valors a una app a través d’un mecanisme que incorpora monitoratge i intervenció a distància, i que ha suposat una reducció del 70% dels episodis de descompensació. L’estudi, en què també hi ha participat el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), s’ha publicat aquest mateix dimecres a la revista ‘The Lancet Digital Health’, i suposa un pas endavant a l’hora de prevenir situacions de risc.
L’estudi parteix de l’assaig batejat amb el nom d’HERMeS, i que ha demostrat els beneficis que comporta l’aplicació del monitoratge per reduir la descompensació i la mortalitat cardiovascular. S’ha fet entre els anys 2018 i 2022 amb 506 pacients hospitalitzats per descompensació d’insuficiència cardíaca en deu centres de l’Estat, entre ells l’Hospital de Bellvitge, l’Arnau de Vilanova, el de Viladecans, el Mosiès Broggi i el d’Atenció Primària Delta del Llobregat.
A una part dels pacients els feien el seguiment ordinari, mentre que a l’altra els el van fer de manera telemàtica, a través d’una aplicació mòbil i amb videotrucades amb els metges. “És un model que implica monitoritzar el malalt en el moment que està més dèbil, la fase vulnerable a la malaltia, que és un diagnòstic recent i, sobretot, ve d’una hospitalització”, explica el director de l’Àrea de Malalties del Cor de l’Hospital de Bellvitge, el doctor Josep Comin-Colet.
L’actuació a través del control telemàtic permet, així, avançar els moviments abans d’una recaiguda i ser proactius. “A través de la videoconferència en aquest projecte o també a través del telèfon, si hi ha tractaments que han de mostrar millorar la malaltia es pot fer amb una visita remota i reduir l’ingrés”, afegeix.
A la vegada, converteix el pacient en un agent actiu de la malaltia, perquè ell mateix ha d’entrar les dades a l’app: “Podem entregar el coneixement necessari perquè aquest pacient sigui capaç de gestionar la seva malaltia i, per tant, pugui participar de tu a tu en la presa de decisions”, apunta.
De la mateixa manera, els resultats impliquen que l’aplicació d’aquest nou sistema ha de permetre anar més enllà: “Hem de passar la recerca, que és imprescindible, per tenir aquests resultats i intentar canviar l’assistència d’aquests pacients, perquè, tot i que nosaltres sabem que estem fent les coses bé, tenim organitzat el sistema, afegint una solució digital molt senzilla, com pot ser una app i amb una monitorització molt senzilla de biomesures o símptomes”, destaca el doctor Sergi Yun, expert en eHealth del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Bellvitge.
Això permet, assegura, canviar el pronòstic radical dels pacients: “Les guies internacionals haurien d’intentar, ja, canviar la nostra praxi i intentar integrar aquestes solucions al nostre dia a dia del seguiment d’aquests pacients”.
Una aplicació adaptada
L’aplicació mòbil és senzilla i intuïtiva, en part perquè està pensada per a persones de més de 70 anys i sovint amb una fragilitat atribuïda per la mateixa malaltia. El giny permet que els pacients tinguin una millor autocura de la patologia: “El símil és amb el d’un pacient diabètic que es mira el sucre, els pacients amb insuficiència cardíaca han de fer el mateix amb els seus símptomes i signes per intentar descobrir quan poden tenir una descompensació”, detalla la doctora Cristina Enjuanes, coordinadora de la Unitat d’Insuficiència Comunitària de l’Hospital de Bellvitge.
A diferència de l’assaig HEMeS, en aquest cas es treballa amb casos reals de persones que ja es troben a les seves llars: “Hem simplificat les coses i hem fet que els pacients treballin amb els mateixos dispositius que tenen a casa, perquè avui en dia és molt habitual tenir una bàscula i un tensiòmetre a domicili, i això ens facilita molt la feina”, afegeix la doctora.
Aquí s’hi suma el telèfon mòbil, on els pacients es descarreguen l’aplicació i des de casa, cada matí, amb l’exercici mental que s’estan cuidant la seva malaltia: “Han de respondre un qüestionari de símptomes, s’han de mirar la tensió arterial i la freqüència cardíaca i s’han de pesar”, detalla.
Alguns pacients ho anoten primer a mà, i després ho passen a l’aplicació, com és el cas de la Glòria Casas, que ha notat un reforç de la confiança en si mateixa amb aquest nou sistema. “Tenir aquesta via directa et fa sentir molt bé, a més a més, una cosa molt important, no estàs pendent que hauré d’anar a urgències, hauré d’anar a l’hospital, perquè de vegades hi vas per una simple consulta, que ara et poden solucionar per telèfon”, explica.
“Et sents com molt acompanyat quan tens un suport tan bo com aquest”, afegeix. En el seu cas, ha integrat unes pautes d’actuació que impliquen prendre les mesures corresponents abans d’esmorzar, omplir el qüestionari en paper i després entrar-ho a l’app: “He pogut comprovar que funciona molt bé perquè se m’han alterat alguna vegada algunes dades i, efectivament, et truquen al moment i t’expliquen i saps perfectament què t’està passant”, detalla.
