Un equip d’especialistes en sanitat forestal estan analitzant des del mes de març la salut dels boscos catalans i la primera conclusió que han extret és que la sequera ha afectat de manera especial als arbres de l’Àmbit metropolità i el Camp de Tarragona, ja que aquests arbres evidencien pèrdua prematura de fulles i en alguns casos els arbres han mort, mentre que al Pirineu, per contra, la salut és bona. L’estudi el fan a través del sistema 8x8CAT que consisteix en una xarxa de seguiment de 377 parcel·les permanents distribuïdes seguint una quadrícula de 8 km de costat. A cada parcel·la hi ha 24 arbres que s’avaluen cada any.
L’enginyer forestal d’Acció Climàtica, Lucas Somalo, explicava que revisen cada parcel·la cada any a la mateixa època i miren la defoliació, fructificació o plagues. I també agafen dades de diàmetre i d’alçada. La defoliació és la pèrdua prematura de fulles i s’utilitza com a indicador de l’estat de salut dels arbres. L’any 2023, la defoliació mitjana va ser del 32%, la qual cosa significa una defoliació moderada. Superar el 25% és un indicador que alguna cosa no va bé. Somalo deia que aquesta xarxa de parcel·les constitueix l’eina essencial per detectar de manera precoç l’aparició de qualsevol malaltia que pugui esdevenir un problema fitosanitari per als boscos de Catalunya. A la xarxa hi ha 100 parcel·les en les comarques pirinenques i més de 2.400 arbres analitzats. Somalo va explicar que presenten una salut bona i que en aquesta zona l’avet o el pi negre no presenta pràcticament defoliació.
L’estudi es fa a través del sistema 8x8CAT, que consisteix en una xarxa de seguiment de 377 parcel·les, on hi ha 24 arbres a cada una que s’avaluen cada any. Del total de 9.048 arbres, l’espècie més abundant és el pi blanc amb 2.633 exemplars seguit de les alzines i carrasques amb 1.522 arbres.
Els objectius que persegueix aquesta xarxa és realitzar un balanç periòdic sobre la variació de l’estat dels boscos, tant en l’espai com en el temps, i establir la relació amb els factors d’estrès, entre els quals la contaminació atmosfèrica o l’acció de determinats agents patògens, a més d’aportar dades sobre la biodiversitat forestal.
