Un estudi ha analitzat mostres de sang de 74 futbolistes dels primers equips femení i masculí del FC Barcelona per explorar per què alguns jugadors es lesionen més que altres. És un treball del Barça Innovation Hub i el Clínic-IDIBAPS i que estudia l’epigenoma, els canvis que regulen l’expressió dels gens; és a dir, l’interruptor que els encén o els apaga i que pot ser modificat per l’estil de vida. La idea dels investigadors és replicar l’estudi amb mostres majors, fins i tot d’altres clubs i esports, i aprofundir en les raons d’aquestes diferències entre persones amb patrons tan similars en el dia a dia. El doctor del Barça Gil Rodas diu que aquest coneixement ha de permetre en el futur prendre decisions per reduir el risc de lesions.
El doctor Rodas, metge del FC Barcelona i responsable de la Unitat de Medicina de l’Esport de l’Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, està avesat a les preguntes dels periodistes sobre risc de lesions i terminis de recuperació dels futbolistes, però amb aquesta recerca ha volgut ampliar la perspectiva i mirar d’entendre, a partir de marcadors biològics, com responen els esportistes a la càrrega física.
L’estudi, que ha liderat conjuntament amb Iñaki Martín-Subero, cap del grup d’Epigenòmica biomèdica del centre de recerca IDIBAPS, s’ha publicat a la revista ‘Scientific Reports’. Amb l’investigador Raúl Fernández Pérez com a primer autor, els resultats s’han donat a conèixer aquest dimarts.
“Si la genètica és el hardware, que rebem dels pares, l’epigenètica es modula amb l’estil de vida. Això s’ha estudiat molt en contextos d’estil de vida en general, però molt poc en esportistes d’elit”, ha explicat Martín-Subero, investigador ICREA que sobretot estudia l’epigenètica del càncer, que ha recordat que el tabac i l’alcohol són dos dels factors que s’associen amb alteracions epigenètiques.
Els investigadors van recollir mostres de sang anonimitzades dels 74 futbolistes dels equips femení i masculí de primera divisió durant les tres temporades del 2019 al 2022 i van analitzar-ne la metilació de l’ADN, un biomarcador epigenètic que regula els gens implicats en la inflamació o la reparació de teixits i que reflecteix com el cos respon a l’entorn i a l’esforç físic.
També van recollir dades sobre les lesions dels jugadors i, en comparar la metilació entre dos grups amb diferents historials mèdics, van trobar diferències epigenètiques. Tot i que globalment les diferències són subtils, l’estudi ha identificat més de 1.000 regions de l’ADN on els patrons de metilació canvien de manera consistent entre els dos grups.
Un dels interrogants que es manté oberts és sobre les causes d’aquestes diferències epigenètiques entre jugadors d’elit, que comparteixen estils de vida similars, amb plans d’entrenament i dietes molt controlats.
Avatars digitals per anticipar lesions
El doctor Rodas ha avançat que identificar una petjada epigenètica associada al risc de lesions ha de permetre en el futur “ajustar aspectes de càrrega física, alimentació i estil de vida per poder-les prevenir”, fins i tot creant avatars digitals dels jugadors, que integraran les dades genètiques, epigenètiques i altres paràmetres. L’ús d’aquestes dades -que en l’àmbit de la recerca estan anonimitzades- requerirà també un treball amb comitès de bioètica.
“Tots els equips del Barça tenen una gran pressió per guanyar cada cap de setmana, però hem d’acumular coneixement a una segona velocitat per ser eficaços en la presa de decisions en el futur i, per exemple, poder avisar el míster quan un jugador està fatigat o en risc de lesió”, ha assenyalat el metge del Barça, que ha remarcat: “El que estem fent ara és per poder prendre decisions més endavant, no pel cap de setmana que ve”.
Els investigadors esperen ampliar el treball amb més esportistes d’elit, que podrien ser altres jugadors del Barça o d’altres clubs, amb qui ja estan en contacte, si bé no han donat més detalls d’altres participants ni calendaris de treball i han recordat que els estudis científics es couen a foc lent.
L’edat epigenètica dels esportistes d’elit
Els investigadors del treball també han volgut estudiar com la pràctica d’esport d’elit pot influir en l’edat biològica, un indicador d’estrès cel·lular que no sempre coincideix amb l’edat cronològica.
Els responsables de l’estudi pensaven que, en l’esport d’elit, els rellotges estarien desaccelerats o molt equilibrats entre homes i dones, però l’estudi ha revelat que els jugadors tenen més acceleració de l’edat biològica que les jugadores, resultat que coincideix amb observacions prèvies a la població general.
“Les diferències en l’edat epigenètica eren especialment cridaneres i vam pensar que es poden relacionar amb els alts nivells de professionalització i estrès associat al futbol masculí”, han explicat.
