La meva passió per la música em porta a revisar biografies dels grans que m’han seduït amb les seves propostes. Aquests dies vaig topar-me amb un magnífic llibre d’un personatge encara superior: ‘Rory Gallagher, el último héroe’, de Marcelo Gobello. En certa ocasió li van preguntar a Jimi Hendrix: “Escolta, Jimi, què se sent en ser millor guitarrista del món?”, a la qual cosa va contestar: “No en tinc ni idea, tío. Pregunta-li a Rory Gallagher”.
Estic referint-me a un dels músics més grans i llegendaris que ha donat l’època d’or de la història del rock, encara que encara no hagi tingut el reconeixement que mereix. El fundador dels mítics Taste, trio que va funcionar des del 1969 al 1971 deixant quatre discos, va forjar després la seva carrera amb 20 anys intensos en solitari, des del 1971 al 1990, deixant 11 discos d’estudi i tres en directe magnífics.
El músic irlandès va néixer el 2 de març de 1948 a Ballyshannon si bé la seva família es va instal·lar a Cork. Amb només nou anys va tenir la primera guitarra i va aprendre a tocar ell sol. El 1975 va ser pretès pels Stones per reemplaçar Mick Taylor, però encara sort que no va accedir.
Va tocar amb els grans, inclosos els seus referents Muddy Waters i Jerry Lee Lewis. Sempre es va vestir més o menys igual i mai es va tallar els cabells perquè la seva música era per ser tocada amb els cabells llargs. També va ser aficionat a la beguda i el 1995 amb només 47 anys va morir a Londres després d’un trasplantament de fetge.
La seva discografia ofereix molt grates sorpreses. El llibre ret homenatge a qui, després dels anys, és considerat com un dels millors guitarristes de tots els temps… Oh yeah!
