Fins a un de cada cinc joves catalans evita consultar notícies molt o bastant sovint i quatre de cada deu ho fa de manera puntual, segons l’estudi ‘Evitació de noticies en població jove resident a Catalunya’ de la Càtedra Futurs de la Comunicació, impulsada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La recerca es fa en base a 1.022 enquestats de 18 a 24 anys residents a Catalunya. La recerca conclou que quan la resposta emocional negativa davant de les notícies és més intensa, la població jove tendeix a evitar-les molt o bastant sovint en un 28% dels casos. En canvi, quan la intensitat d’aquesta resposta negativa és menor, aquest percentatge baixa al 20%.
La investigadora principal de la recerca i professora del Departament de Comunicació de la UPF, Laura Pérez-Altable, ha afirmat que l’evitació de notícies entre joves és rellevant perquè aquest fenomen pot tenir implicacions significatives per a la salut democràtica i la participació ciutadana. Ha afegit que entendre les raons per les quals eviten el consum de notícies permet identificar barreres d’accés, desafecció política o saturació informativa i pot ajudar a dissenyar intervencions per fomentar un consum crític i equilibrat d’informació.
Davant dels resultats, l’estudi proposa desenvolupar accions que minimitzin les respostes emocionals negatives, per exemple a través d’un periodisme més constructiu, que vagi més enllà de l’exposició dels problemes socials, informant-ne de les possibles solucions.
D’altra banda, el fenomen de l’evitació també es pot veure agreujat per la sobrecàrrega de notícies. Els joves que la perceben en major mesura eviten el consum d’informació en el 29% dels casos, percentatge que baixa al 20% entre aquells que diuen sentir-la amb un nivell més baix.
Un altra causa de l’evitació és el fenomen de trobar-se les notícies a les xarxes socials sense necessitat de buscar-les. Quan els joves perceben aquest fenomen amb major mesura, eviten notícies en el 27% dels casos i, quan ho fan a un nivell menor, aquest percentatge es redueix al 21%. Segons els autors de l’estudi, les societats més plataformitzades són les que més eviten notícies. Per fer-hi front, plantegen desvincular el concepte de noticia de les xarxes.
Un 44% dels joves s’informen per xarxes almenys 5 dies a la setmana
La realitat però és que, segons l’estudi, un 44% dels joves s’informen per xarxes socials cinc dies a la setmana o més. Tot i això, un 20% diu fer-ho amb la mateixa freqüència a través de la televisió, per sobre del 16% que diu consultar portals web de notícies almenys cinc dies a la setmana. En canvi, només un 7% de joves consulten amb aquesta freqüència la ràdio i la premsa escrita local o nacional (6%).
Desconfiança envers mitjans i periodistes
Els joves també mostren certa desconfiança envers mitjans i periodistes. Prop d’un 40% estan en desacord o totalment en desacord amb el fet que els mitjans siguin precisos en cobrir notícies, separin fets i opinions i siguin imparcials o justos. També és significatiu que prop d’un de cada tres joves no es vulgui posicionar a l’entorn d’aquesta qüestió.
Els autors de l’estudi han apuntat que el mecanisme de confiança no sembla estar estretament correlacionat amb l’evitació de notícies en la població jove. Per això, plantegen que per pal·liar el fenomen, les mesures més efectives són les adreçades a les reaccions emocionals negatives o les encaminades a reduir el fenomen de les notícies trobades a les xarxes.
Finalment, l’estudi examina quines accions fan els joves per evitar el consum de notícies. Les dues més habituals són consultar els mitjans amb menys freqüència (39%) o prioritzar activitats que no impliquin el consum d’informació (36%), per exemple fer servir el mòbil amb d’altres usos. Un 35% assegura evitar notícies de certs temes, principalment sobre política nacional i guerres. Si s’observen la resta de cinc temes més evitats, hi ha diferències significatives per sexes. Els nois eviten amb freqüència els temes de justícia social, la igualtat de raça i de gènere, el medi ambient i el canvi climàtic; i l’estil de vida, menjar i moda; i les noies els esports, les finances o economia, i els crims i la seguretat personal.
