Conec gent de Lleida que ha viatjat per mig món… i no coneix, per exemple, el Solsonès. Fet que referma aquella idea que, en termes turístics, tendim a infravalorar allò que tenim a prop. Per alguna raó psicològica aquesta comarca ens sembla llunyana, quan la realitat és que en cotxe ens podem plantar a Solsona en 75 minuts escassos. I parlem d’un territori realment sorprenent. Una ciutat acollidora i tranquil·la –trabucaires a banda– amb un casc antic i uns monuments plens d’encant. I no és només la capital, tot el Solsonès, terra de boscos i masies, està farcit d’indrets amarats de màgia: les interessants salines de Cambrils, amb piscina terapèutica inclosa i uns guies-pastissers fantàstics, la Marta i el Sergi; la Vall d’Ora, amb un molí fariner, una serradora i una ferreria que encara funcionen amb la força de l’aigua i que podeu visitar de la mà de la família dels antics moliners; el Santuari del Miracle, amb l’espectacular retaule barroc i la curiosa casa de pelegrins; l’insòlit cementiri modernista d’Olius; un altre santuari, el de Pinós, centre geogràfic de Catalunya i amb un hostal ple d’història; el Zoo del Pirineu, una experiència fantàstica per als infants… Creieu-me, tot i que darrerament ja comença a repapiejar, us convido a seguir el consell del Dalai Lama: “Un cop l’any, viatgeu a algun indret en el qual no hagueu estat mai”.
Sessió: No iniciada
