L’Arxiu Municipal de Lleida conservava en el seu fons un còdex medieval que portava per títol Llibre de notes assenyalades per memòria i que devia desaparèixer després de la Guerra del Francès. A principis del segle XIX Jaime Villanueva, viatjà a Lleida i deixà escrit en el seu Viaje Literario a las iglesias de España que el va llegir quan visità l’Arxiu de la Ciutat. Però després vingueren altres viatgers erudits amb la intenció d’estudiar-lo i ja no el van poder veure. Gràcies a Tomás Muñoz i al seu llibre Diccionario bibliográfico…, sabem que el dit còdex ja a mitjan segle XIX formava part de la biblioteca particular d’un tal Pascual de Gayangos, catedràtic d’àrab a la Universitat Central de Madrid. Potser us preguntareu que el devia fer tan especial aquell manuscrit que a primera vista és un llibre més aviat lletjot i que molts dels seus folis semblen estar escrits a manera d’esborrany. Doncs allò que el fa tan diferencial és la informació que conté sense cap mena de dubte.
Les seves primeres pàgines guarden fragments dels quatre evangelis i devia servir per jurar els càrrecs de paers ja des del segle XIV. Conté també, a manera de dietari, fets i esdeveniments destacables de la ciutat fins al segle XVII i també conté les poques notes que tenim de minories no cristianes durant l’edat mitjana a la nostra ciutat, segurament això últim fou el que l’interessà tant del dit còdex a Gayangos. Està clar que no podem acusar-lo d’haver-se’l endut directament ell de l’arxiu, primer perquè va néixer el 1809, justament quan devia desaparèixer, i segon perquè la seva trajectòria professional no era la de “saquejador”, més aviat el contrari, ja que sembla que actuà per salvaguardar molts dels llibres que haguessin desaparegut durant la desamortització, o almenys això vull pensar.
Des de l’any 1900 el dit còdex es conserva a la Biblioteca Nacional d’Espanya fruit d’una donació. Solament tres anys després que ingressés el còdex a la BNE un arxiver lleidatà, l’Enric Arderiu Valls, el va retrobar i va fer un extens estudi sobre ell. Quina sort per nosaltres que el desterressin allí a treballar, però això forma part d’una altra història.
