Els periodistes veterans recordem amb nostàlgia les Redaccions dels diaris plenes de fum de tabac i alguna ampolla de whisky. Hi havia directors que anaven a la feina amb el gos i tot. En el cas de LA MAÑANA recordo el quisso de Josep Anton Rosell, el Pelut, si no recordo malament. Es posava sota taula del Trujillo, que era al·lèrgic als gossos. Tanmateix, res a veure amb el cas que explicava l’altre dia Alfonso Ussía a la seva columna d’El Debate. Ussía recordava la seu de l’editorial d’Eugenio Suárez des d’on es van publicar El Caso, Sábado Gráfico, Velocidad i El Cocodrilo Leopoldo, una revista satírica que agafava el nom de la mascota de l’editor, un cocodril africà que van sortejar quan era petit en un sopar benèfic. Una senyora de Madrid va guanyar el premi, però va declinar acceptar-lo, de manera que Leopoldo, que era el nom del sauri, es va quedar a la Redacció d’El Caso en un terrari que li van habilitar. Cada mig mes venien dos operaris del zoo de Madrid a netejar-lo. Es tancaven amb l’animal al servei d’homes, a la porta del qual penjaven un rètol informatiu: “Ojo, cocodrilo”. Eugenio Suárez era un editor molt peculiar. Ussía explica que una vegada va tallar en sec les reclamacions d’Antonio Gala perquè pagués el taxi del seu ajudant quan anava a cobrar el sobre mensual. Eugenio Suárez va treure un revòlver i apuntant a una figura de Lladró que hi havia a la llibreria va dir a Gala: “Mira, Antoñito. Si no cambias de actitud te va a pasar lo mismo que a esa figura”. I va descarregar un tret que va polvoritzar el Lladró. Les Redaccions d’ara són una bassa d’oli.
Sessió: No iniciada
