Dispnea. Palpitacions. Xerostomia. Preocupació. L’ansietat era colossal la nit de l’1-O de fa sis anys ateses les càrregues policials arran de la voluntat de votar de tot un poble. La repressió ofega. Àdhuc, l’angoixa. En plena voràgine d’evolució tecnològica, el concepte d’intel·ligència artificial ens desconcerta cuinant una samfaina on cadascú barreja les hortalisses que considera. Personalment, prefereixo la tradicional samfaina catalana. Malgrat tot, es ressenyen eines tecnològiques més competents que els humans en lloc de més intel·ligents. Per tant, hem de rellevar el binomi intel·ligència artificial per competència artificial? El proppassat dissabte, l’enginyer Josep Ma Ganyet en va fer esment a Juneda en el marc de les jornades de fotoperiodisme més importants del país. Per què la conselleria de cultura és, anualment, la gran absent de tals trobades? La competència commensurada de moltes màquines és la que manca als governants. Per això, Ada Colau pot embutxacar-se el Ministeri d’Habitatge tot i la nefasta gestió de la política d’habitatge com a batllessa de Barcelona. Si tingués vergonya, romandria dins del niu al marge de la política però, paradoxalment, en pot emergir més superba, com el poble de Catalunya a l’aturada de país el 3-O del 2017. Així doncs, esmolem ben bé la llengua tot parlant català arreu, perquè resistir és el triomf, memorant el president Companys. Ara per ara, m’encomano al futur de la mà d’un qualcú que desvirtuï els contratemps mitjançant un cant a l’esperança.
Sessió: No iniciada
