La setmana passada relatàvem les característiques de la Bultra, un espai natural amb un “microclima” propi que recorre el riu Segre i serveix per desconnectar envoltat de vegetació autòctona i diversos tipus de fauna. El camí de la Bultra enllaça Balaguer i el monestir de les Franqueses, una de les insígnies de la capital de la Noguera i un espai cultural i històric clau a la zona.
El nostre passeig amb en Joan Sauret, encarregat de la Bultra i de la gestió del monestir, continuava i ja véiem el final del camí d’arbres i arbustos. Les plaques informatives de la fauna i la vegetació de la zona començaven a aparèixer. Algunes amb algun desperfecte a causa del desgast del temps.
A mesura que ja anàvem caminant els últims metres de la Bultra, ens endinsàvem al “racó del Català” un espai que impulsa la cultura i la llengua catalana. És un espai amb diversos “passadissos” com el ‘Passeig per la poesia’ on hi ha una selecció de versos d’autors des de la Renaixença fins a Miquel Martí i Pol.
Un altre “passadís” és el de l’arquitectura catalana que mostra diferents construccions icòniques del territori i explica les seves característiques. O també el dels barbarismes de la llengua, o el dels refranys de la llengua catalana.
Tots els “passadissos” conflueixen a l’espai dedicat a la sardana, on cada any es celebra un aplec sardanista amb gent de tota Catalunya. Una mostra més de l’estima i del respecte al ball típic català per part de Balaguer. Cal recordar que el dissabte 24 es va estrenar una estàtua en honor a la sardana. A les Franqueses n’hi ha una altra més antiga i també hi ha frases de persones cèlebres que admiraven aquesta tradició, com el mateix Albert Einstein.
Una gran font d’aigua és el punt final abans de poder contemplar el monestir. Una vista imponent i que feia encara més agraït el passeig per la Bultra. Un espectacle visual que en el seu moment va gaudir la comtessa Dolça d’Urgell quan va inaugurar el segle XII el monestir, d’estil romànic. Tot i això, per “potenciar” l’esperit religiós en plena reconquesta, la comtessa –mare de Berenguer VIII– va atorgar les Franqueses a l’orde del Cister, el qual ja havia fundat Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges.
Els anys van passar i el Monestir va esdevenir en una casa familiar durant un llarg període de temps, fins que, finalment l’Ajuntament de Balaguer se’n va fer càrrec i va començar les tasques de reconstrucció, ja que l’estat era bastant pobre. Del claustre, segles enrere habitat pels monges, ja només queden els fonaments.
L’interior, per la seva banda, continua amb la bellesa innata d’aquest tipus de construccions. Actualment, el Monestir alberga diversos esdeveniments culturals, com per exemple el ‘Juliol de Música i Poesia’ on diversos músics i artistes exposen el seu talent al públic assistent. Aquest any s’ha celebrat la 13a edició i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana va ser l’encarregat d’iniciar-la.
Al costat del Monestir hi ha una casa que allotja el Club Bonsai Balaguer i on també es fan activitats educatives. Pren el nom de ‘Dolça d’Urgell’ en honor a la comtessa, propietària inicial. “Creiem que és un bon record i honor per la seva figura, ja que va ser una dona molt important en el seu temps”, deia Sauret. Ell va encarregar-se també de la remodelació de l’edifici, perquè es trobava en mal estat. I allí va ser on, precisament vam acabar la nostra ruta, a la primera planta de l’edifici, on el Joan, amb passió, ens narrava la història de Dolça d’Urgell.
