Els esplais generen oportunitats educatives i socials que contribueixen «de manera essencial» a lluitar contra les desigualtats. En aquest sentit, un 82% dels infants i joves se senten respectats, acollits i no jutjats als esplais. A més, també esdevenen un dels espais de benestar emocional «més importants», per davant de l’escola i el barri. Són les conclusions de l’estudi de Fundesplai que ha analitzat la funció socioeducativa dels esplais que formen part de Federació Catalana de l’Esplai i Fundesplai. L’informe també indica que el català és referència en la comunicació entre monitors i infants (72%), però disminueix al 45% quan els educadors parlen entre ells, i cau fins al 15% entre l’ús de la canalla.
Espais segurs de benestar emocional
Infants i joves identifiquen l’esplai, tant el de cap de setmana com el de diari, com «un espai de seguretat emocional de gran rellevància», per davant de l’escola i el barri. La investigació en aquest punt conclou que només un 2,3% dels infants i joves expressen haver-se sentits «discriminats» a l’esplai per raons culturals o físiques. A l’escola la xifra representa un 15%.
En l’estudi d’esplai de cap de setmana, algunes famílies expliquen casos d’infants que hi arriben després de patir assetjament escolar o recomanats per professionals.
Tal com destaca l’informe, la importància de la figura de monitores i monitors en els aprenentatges en la gestió de les emocions, l’escolta activa i el foment de la participació, l’educació pel respecte a la diversitat i les relacions entre iguals, entre d’altres, són algunes de les característiques que converteixen el lleure en «un espai de seguretat emocional».
En aquesta línia, un 89% dels infants i joves d’esplai de cap de setmana i un 75% d’esplai de diari manifesten que a l’esplai se senten «respectats, acollits i no jutjats».
En aquest àmbit, monitors i monitores dels esplais de diari també indiquen la importància de reforçar la formació dels equips en temes de salut mental, atenció a la diversitat o a les situacions emergents de vulnerabilitat.
La proximitat relacional amb infants i famílies també converteix a l’esplai en un dispositiu de detecció i prevenció de situacions de risc o de necessitats, tal com recull l’informe.
Compensar les desigualtats
L’estudi també evidencia una altra funció «essencial» de l’esplai: la de ser un element «compensador» de les desigualtats socials. Una situació que es fa «especialment evident» en els esplais de diari, que concentren un nombre superior de famílies en situació de vulnerabilitat que als esplais de cap de setmana, tal com conclou l’informe.
Més d’un 30% dels infants dels esplais de diari expressen que van a l’esplai perquè la seva família treballa. Aquesta xifra baixa a un 10% en els esplais de cap de setmana.
A més, les dades mostren que pels infants i joves amb menys accés als recursos culturals i socials, l’esplai actua com un element d’inclusió i és percebut com un impacte indirecte de millora acadèmica per a l’èxit escolar i la plena inclusió.
Així, un 50% dels infants i joves nascuts a l’estranger dels esplais de diari van a l’esplai amb l’objectiu de millorar el seu rendiment escolar, mentre que solament ho fan amb aquesta intenció un 31% dels infants i joves nascuts a Espanya.
Això representa un increment de 19 punts percentuals entre infants i joves nascuts a l’estranger respecte als nascuts a Espanya.
En aquest sentit, cal destacar que l’esplai també contribueix a compensar les desigualtats en l’accés a les activitats extraescolars i l’esport i esdevé un recurs que pot substituir aquestes activitats.
La impossibilitat d’accedir a les activitats extraescolars i esportives per motius econòmics genera una bretxa educativa i social que l’esplai ajuda a equilibrar a través de les activitats i l’acompanyament educatiu que proposa.
Un 33,5% dels infants de l’esplai de diari no participen en cap activitat extraescolar i esportiva, per tant, l’esplai ofereix a aquests nois i noies una funció de protecció que facilita la conciliació, els permet accedir a nous aprenentatges i reforça la convivència, d’acord amb l’informe.
Aquest percentatge baixa al 19,5% en el cas dels infants dels esplais de cap de setmana.
Les valoracions coincideixen amb les opinions dels equips educatius. Gairebé la totalitat dels monitors i monitores (96,7%) reconeixen que un dels objectius centrals del servei és combatre les desigualtats educatives, tal com indica la nota de premsa de Fundesplai.
Un 73% d’ús del català
L’informe també inclou una anàlisi de la situació lingüística del català, tot i que en aquest cas restringida als esplais de cap de setmana. El català esdevé la llengua de referència en la comunicació de monitors i monitores amb infants (72,7% català, 11,4% ambdues, 15,9% castellà) i d’infants amb monitores i monitors (55,7% català, 28,7% ambdues, 14,8% castellà).
En canvi, aquest percentatge baixa quan monitores i monitors parlen entre ells (45,5% català, 22,7% ambdues, 31,8% castellà) o ho fan els infants (15,4%, 35,9% ambdues, 46,2% castellà).
Aquesta distribució suggereix que l’esplai actua també com un espai de contacte lingüístic on el català té una funció de llengua de referència institucional, però amb una implantació desigual en les relacions informals.
El fet que la participació en altres activitats extraescolars estigui associada a un ús més elevat del català, reforça la idea que l’accés a espais educatius estructurats contribueix a la integració lingüística.
Els reptes del lleure
L’informe també recull alguns «reptes» que han de permetre millorar el potencial transformador dels esplais. El primer d’ells, és el reconeixement institucional, especialment per part dels ajuntaments en forma de millora els espais, recursos i visibilitat de l’acció comunitària que desenvolupen.
Potenciar la coordinació amb el territori (escola, serveis socials, altres recursos socioeducatius) per amplificar l’impacte de l’acció educativa i social i millorar la capacitat de detecció i prevenció de situacions de necessitat o de risc, d’acord amb el comunicat de Fundesplai.
L’informe té una mostra de 874 participants, entre qüestionaris a infants, joves, equips educatius, famílies, agents educatius i antics monitors de 45 esplais de la Federació Catalana. I l’ha elaborat el Grup de Recerca Liberi. Recerca en Infància, Joventut i Comunitat, de la Universitat de Girona.
