L’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) ha presentat la tercera edició de l’informe ‘La música clàssica a Catalunya’, amb dades del 2023. L’entitat ha informat que l’any passat es van programar 2.485 concerts, un 12,4% més que l’any anterior. Es tracta d’una pujada que atribueix a un augment del nombre de programadors i que constata la “millora i recuperació” d’aquest àmbit. Tot i així, el document assenyala que hi ha certes “deficiències” que s’han d’esmenar, com per exemple que un 72% dels municipis catalans no ha acollit cap activitat de música clàssica en tot l’any. També preocupa la falta de repertori anterior al segle XIX i que més del 70% de compositors catalans hagin estat programats a menys de cinc concerts.
L’informe de l’ACIMC s’elabora amb l’objectiu de proporcionar informació estratègica anual de la situació de la música clàssica a Catalunya des d’una perspectiva integral que permeti detectar les necessitats actuals del sector, evidenciar les desigualtats existents i contribuir a orientar la presa de decisions polítiques per assistir en l’optimització de recursos públics, tal com ha explicat aquest dimecres el seu president, Lluís Rodríguez.
Enguany l’informe, que ja fa tres anys que s’elabora, ha comptabilitzat un total de 2.485 concerts de música clàssica, 276 més que el 2022. L’increment s’explica per l’augment del 23,9% del nombre de programadors i també una major aposta per la clàssica en espais escènics i musicals locals i bàsics. D’altra banda, segons el document, aquesta se sustenta per la programació externa i, especialment, per l’acció de la iniciativa privada, que genera més de dos terços de l’activitat general.
Dividit per territoris, la ciutat de Barcelona disposa d’un teixit social actiu, però concentra la majoria de la seva enorme activitat en tres grans equipaments. En aquesta mateixa província els indicadors són negatius, amb un dèficit comú d’entorn el 50%. Girona, en canvi, es consolida amb una gran aposta per la clàssica amb un balanç positiu notable. El Camp de Tarragona genera prou programadors, però disposen de pocs espais a l’abast, el que repercuteix en el nombre de concerts.
Lleida no assoleix un volum d’activitat en sintonia amb la seva destacable iniciativa, malgrat optimitzar els equipaments al seu abast. L’Alt Pirineu i l’Aran concentren la gestió en poques mans que generen una gran activitat dispersa en un enorme volum d’equipaments. I, finalment, les Terres de l’Ebre presenten un dèficit de concerts, que no es corresponen ni al volum de programadors ni al d’equipaments.
De fet, Rodríguez ha explicat que 682 dels 947 municipis catalans no han acollit cap activitat de música clàssica en tot l’any, si bé també ha deixat clar que n’hi ha un gruix important que tenen menys de 1.000 habitants. Tot i això, ha apuntat que es percep “dificultats” per gestionar activitats musicals de forma autònoma i en casos puntuals “desconeixement” en la clàssica.
Música anterior al segle XIX, a la baixa
Un altre dels aspectes en els quals incideix l’informe és la poca representació de música antiga, barroca i clàssica el 2023. Tal com ha explicat la responsable de la investigació, Magda Polo, només el 7,7% de les partitures contenien repertori anterior al segle XX, del qual el 2,6% era anterior al segle XIX. Un fet que contrasta amb la representació de la contemporània i, en menys mesura d’aquella del segle XX i també de la romàntica. Així, gairebé el 75% de les obres són dels darrers dos segles.
Pel que fa als compositors més programats, Bach, Mozart i Beethoven encapçalen la llista, seguits de Schubert i Brahms. Entre els catalans destaquen Enric Granados, Eduard Toldrà i Frederic Mompou. En les programacions d’aquests darrers, però, més del 70% han estat presents a menys de cinc concerts.
Pel que fa a les dones, Raquel García-Tomás se situa al capdavant seguida d’Alícia de Larrocha i Anna Campmany. Hi ha obres de dones compositores al 6,2% dels concerts (el 2% catalanes) i només puja al 15,9% en contemporània (el 6,2% catalanes). A més, el 35% de les actuacions són d’intèrprets dones, però les de directores només arriben a l’11,7%.
Pressupostos i línies de subvenció
Finalment, pel que fa al capítol de comptes, l’estudi assenyala que l’import del Departament de Cultura en subvencions aquell any va ser de 30 milions (MEUR). En el cas de l’ICEC, malgrat que el pressupost a la clàssica va augmentar un 22,8%, el destinat a música en general va minvar un 8,6%. Segons l’informe, gairebé dos terços del pressupost de l’ICEC va a una desena d’entitats, mentre que l’accés a subvencions de noves iniciatives no té suport ni acompanyament.
El document també posa l’accent en el dèficit d’inversió per part de la Diputació de Barcelona i subratlla la problemàtica que pateixen els intèrprets, als quals no arriba la inversió pública, un fet que s’accentua quan no resideix a Catalunya i en queda exclòs. A més, recorda que hi ha entitats que reben un percentatge important de finançament públic, però que programen un nombre residual d’intèrprets catalans, sovint en rols menors i cicles secundaris.
