L’ús del telèfon mòbil entre menors ja és un fenomen estructural que afecta el desenvolupament emocional, social i educatiu dels nens. Aquesta una de les conclusions de l’últim informe sobre la infància i tecnologia de SaveFamily, que adverteix que un de cada quatre adolescents utilitza el mòbil com a via de fuita per a oblidar problemes, mentre que gairebé la meitat reconeix haver perdut el control del temps que passa enfront de la pantalla.
Les dades de l’informe, avalades per estudis internacionals i enquestes realitzades a famílies a Espanya, dibuixen un escenari de hiperconnectivitat primerenca en el qual l’accés a dispositius digitals es produeix cada vegada abans i amb menor supervisió. L’informe assenyala que el 25% dels adolescents recorren al mòbil per a desconnectar-se de la realitat i fins al 48% admeten dificultats per a gestionar el seu temps d’ús.
El 81% dels nens passen hores amb el mòbil diàriament
Aquest patró no és aïllat; s’emmarca en una transformació més àmplia on l’accés a la tecnologia ja no comença en l’adolescència, sinó en la infància. A Espanya, el 90% dels menors utilitza dispositius amb connexió a internet i més del 81% passa més d’una hora diària enfront de pantalles entre setmana, xifra que s’eleva per sobre del 90% els caps de setmana i que dibuixa una realitat on els nens inverteixen gran part del seu temps lliure enfront de dispositius i no en altres activitats socials.
Els experts alerten que l’exposició prolongada no sols implica més temps de pantalla, sinó una relació cada vegada més intensa amb entorns digitals dissenyats per a captar l’atenció.
L’informe subratlla que aquesta dinàmica es veu reforçada per l’avançament en l’edat d’accés al primer mòbil. Si fa una dècada aquest se situava entorn dels 13 o 14 anys, avui tres de cada quatre adolescents ja disposen de telèfon intel·ligent abans dels 13. En alguns casos, el contacte amb dispositius connectats comença fins i tot abans dels 8 anys, consolidant un ús intensiu des d’etapes molt primerenques, en contra de les recomanacions dels experts.
Riscos en la salut mental dels nens
Aquesta exposició precoç té implicacions que van més enllà de l’oci digital. L’informe apunta a una relació entre l’ús intensiu de xarxes socials i la deterioració de la salut mental. Els adolescents que passen més de tres hores al dia en plataformes digitals dupliquen el risc de sofrir problemes psicològics, mentre que un 17% reconeix haver intentat reduir el seu ús sense aconseguir-lo.
En paral·lel, emergeixen senyals d’impacte en l’àmbit educatiu i social. Un 11% dels joves admet que l’ús del mòbil afecta negativament el seu rendiment escolar, mentre que altres joves asseguren que sofreixen problemes mentals com l’ansietat associada a la desconnexió o la necessitat constant d’interacció digital; reaccionant fins i tot amb agressivitat quan se’ls intenta privar del telèfon mòbil.
Estem veient com la tecnologia entra en la vida dels menors sense una progressió adaptada al seu desenvolupament. Això genera una sobreexposició que pot tenir efectes acumulatius en el seu benestar emocional, la seva capacitat de concentració i les seves relacions socials.
El fenomen no es limita a Espanya. A Portugal, per exemple, més del 90% de les llars amb nens compta amb accés a internet, la qual cosa reflecteix una tendència similar de penetració tecnològica i avançament en l’edat d’ús. En tots dos països, el repte ja no és l’accés, sinó la gestió d’una connectivitat que s’ha normalitzat des de la infància.
A aquesta realitat se suma el paper de la intel·ligència artificial, que amplifica els riscos en personalitzar continguts i accelerar l’exposició a estímuls digitals. L’informe adverteix que la combinació d’accés primerenc, disseny persuasiu i sistemes algorítmics genera dinàmiques d’ús continuat que afecten de manera acumulativa al desenvolupament cognitiu dels menors.
Les tecnologies actuals no sols ofereixen contingut, sinó que ho adapten constantment a l’usuari, la qual cosa augmenta la seva capacitat d’influència. En el cas dels menors, això exigeix un enfocament molt més rigorós en termes de protecció i acompanyament.
Una tecnologia que influencia la ment dels nens
En aquest context, els especialistes coincideixen en la necessitat de replantejar el model actual d’accés digital. Més enllà de limitar el temps d’ús, la tendència actual cerca retardar el lliurament del primer telèfon intel·ligent per a fomentar alternatives supervisades i reforçar tant l’educació digital com els mecanismes de control.
Per a combatre aquesta amenaça, cada vegada estan més presents alternatives tecnològiques que busquen introduir una transició més progressiva cap a la vida digital. Entre elles, els rellotges intel·ligents orientats a menors emergeixen com una solució eficaç en permetre retardar el lliurament del primer telèfon intel·ligent sense renunciar a la connectivitat que demanden les famílies. Aquests dispositius ofereixen funcionalitats limitades i controlades com anomenades, geolocalització, IA adaptada als nens, missatgeria restringida o fins a mode antibullying que faciliten una primera presa de contacte amb la tecnologia en un entorn segur i supervisat. D’aquesta manera, afavoreixen una immersió digital escalonada, adaptada a l’edat i al grau de maduresa del menor, al mateix temps que contribueixen a reduir l’exposició primerenca a xarxes socials i continguts potencialment addictius.
Aquesta realitat plasma una generació que creix connectada des de la infància, amb hàbits digitals intensius i una relació cada vegada més complexa amb la tecnologia. Un escenari que, segons l’informe, requereix respostes estructurals que vagin més enllà de la responsabilitat individual i abordin el disseny mateix de l’ecosistema digital al qual accedeixen els menors.
