El 41,4% dels adolescents reconeix haver jugat amb diners en algun moment i un 3% presenta senyals primerenques de joc problemàtic. Així ho indiquen els resultats preliminars d’un projecte de recerca de la Universitat de Lleida, que s’han presentat en el marc d’una jornada a la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS). L’equip, que ha enquestat 2.349 estudiants d’entre 14 i 18 anys d’onze instituts arreu de Catalunya, alerta que el joc amb diners s’ha integrat de manera creixent entre el jovent d’entorns socialment i territorial més desfavorits. En el projecte, liderat pel professor José Tomás Mateos Garcia, ha participat personal investigador de tres facultats de la UdL: la FEPTS, Infermeria i Fisioteràpia, i Lletres. L’equip ha analitzat tant la distribució territorial dels locals de joc com els patrons de participació, risc i significat del joc entre adolescents. Per fer-ho, ha treballat amb 4 centres de secundària de les comarques de Ponent, 5 de Barcelona, 1 de Girona i 1 de Salou (Tarragona).
La recerca assenyala que la majoria d’adolescents ha jugat amb diners de manera puntual. Ara bé, existeix un subgrup rellevant amb patrons d’ús més intens. Així les conclusions indiquen que un 3% de l’alumnat presenta símptomes inicials de joc patològic, com ara dificultats per controlar la conducta, ús del joc com a regulador emocional, intents fallits de deixar-ho o la tendència a apostar per recuperar pèrdues. “Aquests indicadors alerten de l’existència d’un risc acumulatiu que ja es manifesta en l’adolescència”, destaca Mateos.
L’edat d’inici en aquest tipus de joc són els 14 anys, quatre per sota de l’edat legal. Quant a gènere, incideix de manera especial entre els nois. Mentre el 25,5% de les noies participants declara haver jugat amb diners alguna vegada en la seua vida, aquest percentatge s’eleva fins al 56,8% entre els seus companys masculins.
Sessió: No iniciada
