La intel·ligència artificial s’està consolidant com una eina clau en l’àmbit de la salut, influint tant en la pràctica clínica com en la forma en què els usuaris busquen i accedeixen a informació sanitària. Cada vegada més persones recorren a solucions basades en IA per a informar-se sobre símptomes, tractaments i hàbits de benestar. De fet, el VIII Estudi de Salut i Estil de Vida d’Aegon revela que un 18,6% dels enquestats declara haver utilitzat alguna eina d’IA per a gestionar la seva salut.
Malgrat aquesta adopció encara limitada, l’estudi mostra un elevat nivell de rebuig cap a l’ús de bots per a suport emocional o teràpia digital: el 61,9% afirma no haver-los fet servir ni tenir intenció de fer-ho, enfront d’un 27,3% que estaria disposat a considerar-ho i un 10,9% que sí que els ha fet servir.
Continuant amb l’anàlisi per perfils, es posa de manifest que, més enllà dels perfils més joves, un 32,6% de les persones d’entre 26 a 40 anys afirma haver-les usat, mentre que entre els majors de 55 anys el percentatge descendeix de forma pronunciada en una mica més del 7%.
El nivell educatiu també influeix en el grau d’adopció. La intel·ligència artificial ha estat usada pel 21,8% dels qui compten amb estudis superiors, enfront del 13% de les persones amb nivell educatiu primari o inferior. A més, l’ús supera la mitjana entre determinats col·lectius, com els qui han seguit una dieta (31,1%), les persones que treballen (22,4%), els usuaris d’aplicacions de benestar (20,6%) o aquells que consideren que la seva situació econòmica ha millorat en l’últim any (32,5%).
Balears (26,9%), La Rioja (25,8%) i Madrid (25%) són regions que més usen la intel·ligència artificial per a gestionar la seva salut
L’ús d’aquesta eina presenta també diferències notables per comunitats autònomes. Destaquen les Balears (26,9%), La Rioja (25,8%) i Madrid (25,0%) com les regions amb nivells més elevats d’ús. En l’altre extrem se situa Cantàbria, on només un 4,3% dels enquestats afirma haver utilitzat aquestes eines, però també altres regions com Aragó (11,9%) o País Basc (13,6%).
Diferències generacionals i econòmiques en l’ús de bots
Encara que la majoria rebutja l’ús de bots per a suport emocional o teràpia digital, s’observen diferències clares segons el perfil sociodemogràfic. Els joves són els més oberts a utilitzar un bot per a aquest fi: en els grups d’edat compresos entre 18 i 40 anys, la suma dels qui ja ho han fet servir o estarien disposats a fer-ho supera el 50%. Per contra, la falta de predisposició augmenta amb l’edat, passant del 60,3% en persones de 41 a 55 anys al 79,7% en majors de 65.
La situació econòmica també influeix: entre els qui perceben que la seva situació ha millorat, gairebé la meitat ja ha recorregut a un bot o estaria disposada a fer-lo, mentre que els percentatges són considerablement menors entre els qui consideren que la seva situació s’ha mantingut estable o ha empitjorat.
L’estatus laboral marca igualment diferències: les persones que treballen mostren major obertura que els qui no ho fan. En conjunt, la predisposició a utilitzar intel·ligència artificial en aquest àmbit és major entre joves, amb estudis superiors, que treballen i perceben una millora en la seva situació econòmica.
