Al llarg d’aquests dies els mitjans de comunicació coincideixen a dir que el 2024 serà un any en què moltes democràcies es posaran a prova. Hi ha preocupació pel que pugui succeir als Estats Units. Les enquestes més fiables donen un clar avantatge a Donald Trump davant de Joe Biden, enfonsat en els estudis demoscòpics a causa de la seva avançada edat (vuitanta-un anys) i per la guerra de Gaza. És curiós que qui va posar en risc la democràcia en el país més desenvolupat del món, ara gràcies a aquest sistema pugui tornar a la presidència, malgrat un munt de casos de corrupció que l’envolten, estats que l’estan vetant i el seu interès a governar d’una manera absolutista.
Una situació semblant acaba de consolidar-se a l’Argentina amb la victòria de Javier Milei, que pretén desmantellar l’estat de dret i que, malgrat els seus tics dictatorials, la democràcia li ha permès arribar a la presidència.
I també existeix una gran preocupació a Europa per l’ascens de la ultradreta que pot qüestionar els valors fundacionals de la UE. En un estat pioner com és Holanda, acaba de guanyar les eleccions un l’extremista Geert Wilders. I a França, tot sembla que Marine Le Pen no tindrà rivals a les eleccions del pròxim mes de juny. Aquest cert desconcert d’ordre mundial preocupa, i molt, en diferents sectors dels àmbits polítics i econòmics.
A Espanya també existeix preocupació davant la nova legislatura que s’acaba d’encetar i que ja ha patit la primera crisi de govern amb la marxa de Nadia Calviño al Banc Europeu d’Inversions (BEI). Aquell eslògan que tant feia servir Pedro Sánchez en els mítings de campanya, ara ja s’ha caducat com els iogurts. Allò de “Nàdia o nadie” ja ha passat a la història. L’estat espanyol viu un dels moments més crispats de les darreres dècades. El PSOE ha renovat el mandat amb una autèntica macedònia de partits. Sánchez va rebre el vot de socialistes, comunistes, populistes, nacionalistes de dretes i d’esquerres i independentistes bascos, gallecs i catalans. I la pregunta del milió és com es pot gestionar el dia a dia d’un govern que necessita el suport de les Corts Espanyoles amb un ventall de partits que tenen ideologies totalment oposades. La votació a favor del president fou bàsicament un no a la coalició PP-Vox. I això ho va deixar ben clar el PNB, que són els més veterans i intel·ligents a l’hora de negociar pactes. Tot plegat serà un autèntic trencaclosques amb amenaces continuades. Les pressions són constants des de les files d’ERC i Junts (només volen sentir parlar d’autodeterminació, referèndum i amnistia), mentre que Sumar ja ha patit la primera crisi amb la marxa de les noies de Podem al grup mixt. I aquí caldrà afegir-hi que ben aviat se celebraran eleccions a Euskadi, on els interessos de Bildu i PNB són del tot oposats. I per a més inri les enquestes donen una possible victòria dels primers. El candidat socialista, Eneko Andueza, ja s’ha manifestat en favor de reeditar l’actual pacte de govern PNB-PSE. I en aquest joc de malabars els socialistes han entregat a Bildu fa uns dies l’alcaldia de Pamplona, amb una jugada molt difícil de comprendre per a molts navarresos. Mentrestant a Madrid diuen que Pedro Sánchez té més vides que els gats. La veritat és que en cap de les recents tamborinades de Ferraz ha aconseguit enfonsar-lo, i això que ha rebut tota mena d’insults com els de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Aquesta última algun dia podria ser el relleu d’Alberto Núñez Feijóo, però tot dependrà de si l’etern José María Aznar (que ara freqüenta al restaurant La Dolceta de l’horta de Lleida per a fer caragols) en dona el vistiplau o no.
Vist des de dalt, no hi ha dubte que l’any 2024 és a hores d’ara un niu d’incògnites en l’àmbit internacional i estatal. Veurem com es desenvolupen els esdeveniments i com evolucionen les guerres que hi ha a Gaza i Ucraïna. Tard o d’hora caldrà cercar una solució a dos conflictes on la població civil en un costat és víctima de la banda terrorista i jihadista Hamàs, i en l’altre de Netanyahu i de Putin. És trist que en ple segle XXI encara tinguem aquests maleïts conflictes ben a prop de casa nostra i que sigui tan complex cercar-hi la pau.
