El món fa basarda semblant un atzucac de malaurança. Hem normalitzat viure a una Europa impàvida als crims de guerra. Vivim en una societat on els homicidis, genocidis, crims, atacs i violacions formen part del nostre dia trobant-se en escreix. La justícia i llurs lleis són riota davant d’actes immorals, impurs i mancats d’ètica. Com pot ser que un pare que viola a una filla no se li decreti presó perpètua ipso facto? Quina ignomínia! És aclaparador veure la deshumanització dels éssers humans. Vatua quin oxímoron. Les drogues, l’afany de poder, l’avarícia i l’egoisme exacerben la maldat i les malalties mentals. El suïcidi és la primera causa de mort no accidental entre els joves de 15 i 29 anys. És una dada llastimosa, però els governants han creat un sistema horrorós per servir-se a si mateixos i desentendre’s del poble. Nogensmenys, vivim en l’esperança d’un demà millor essent la pau una actitud de respecte i amor, memorant Pau Casals, atès que avui dia tot són udols de gos.