La Patafísica és la ciència que estudia allò que es troba ‘al voltant’ del que està ‘més enllà’ de la física. Així la defineix el seu pare putatiu, Alfred Henri Jarry (1873-1907). Que, alhora, engendrava el personatge que inaugura l’anomenat Teatre d’Avantguarda, allà per les acaballes del segle XIX: Ubú. Paio descerebrat, d’una tal naturalesa patafísica que podria explicar-se com l’individu que, amb meravellosa inconsciència, ignora la disparitat entre ‘allò que és’ i ‘allò que hauria de ser’. Ubú és una monstruosa panxa amb potes, capsigrany amb forma de pera llimonera, que quan xerra, de tant barroer i tant voraç com és, es menja la meitat de les lletres. El dia de l’estrena, la primera paraula que va sortir de la seva clivellada gargamella, és ‘Merdre’. Tot el teatre esclatà en batibull i escàndol. En aquells romàntics dies, el públic no era tan sofert, ni indolent, com avui. Ubú es proclama rei d’on sigui, és a dir, de tot arreu. Panxacontenta i maquinador sense consciència, sempre té al costat la seva ‘seora’, una dona que, qual lady Macbeth, l’apunyega tothora amb deliris de grandesa universal. En la seva inconsciència innocent, Ubú no pot blasfemar. Catòlic soca-rel, invoca déu quan convingui. Tots el dictadors ho fan. El ‘seor’ Ubú president, avui llueix pell híper colrada i flamejant tupè: Ubú Trump.
Sessió: No iniciada
