Tu decideixes…

Ho entenc, però no ho accepto. Recordo vagament una pel·lícula que vaig veure fa molts anys. Es diu L’oli de la vida. Està basada en fets reals i compta com un fill únic de tres anys d’edat desenvolupa una malaltia estranya. Aquesta malaltia li priva de la vista, la parla i es queda prostrat al llit. Els pares s’aferren a la vida del seu fill i a buscar una cura. Crec recordar que tenia un final més o menys acceptable. Com passa a vegades, aquestes coses impacten en la pròpia vida. El record d’aquesta pel·lícula em fa pensar que els pares mai van renunciar a trobar una fórmula, medicina, per a curar al seu fill. Les penalitats i els sofriments per part d’ells són increïbles. D’aquí la meva frase inicial que s’uneix al titular d’aquest article. Pots entendre una situació i no acceptar-la, la qual cosa gairebé segur et porti a un camí dolorós en el qual no trobis final i si el trobes tal vegada no és el que cerques. O entens i acceptes allò que et passa i aprens a viure una nova vida. A continuació, vull deixar-vos aquí la pregària de la serenitat per si us serveix per a alguna cosa. “Senyor, concedeix-me serenitat per acceptar tot allò que no puc canviar, valor per a canviar el que soc capaç de canviar i saviesa per entendre’n la diferència”. Com sempre espero que els meus consells i experiències us animin a pensar i a dilucidar quin camí és el que voleu triar. Però al final, tu decideixes…