En aquest cas no hi ha cap especulació possible. El mateix Donald Trump ha reconegut que va trucar al president de la FIFA, Gianni Infantino, perquè retirés la sanció d’un partit al jugador dels Estats Units Balogun, fet que l’impedia jugar contra Bèlgica. Davant de l’habitual núvol de periodistes presents al Despatx Oval, Trump ha dit: “Vaig parlar amb Infantino. Vaig veure el partit, m’agrada l’esport, entenc d’esports, i allò no era vermella, ni tan sols era falta. I aquest àrbitre, que és una mica sospitós si mires el seu passat… És el nostre millor jugador (Balogun), o un dels millors. Quan em vaig assabentar que la vermella significava que no podia jugar el següent partit… És molt injust. Així que sí, vaig demanar una revisió a la FIFA”. I a Infantino li va faltar temps per esprémer el reglament per tal de satisfer els desitjos de Donald Trump. No ens hem d’estranyar de res. La intervenció del poder polític en les competicions esportives, i més concretament en el futbol, no és cap novetat. Però és una pràctica reservada a règims dictatorials, tant de dreta com d’esquerra. A la Copa del Món de 1934, disputada a Itàlia, el règim de Mussolini va intervenir sense gens de vergonya perquè els arbitratges fossin favorables a l’equip italià. No cal dir qui va guanyar aquell Mundial: Itàlia, que va vèncer Txecoslovàquia per 2 a 1 la pròrroga. A veure si endevinen qui va guanyar el Mundial de 1978 celebrat durant la dictadura de Jorge Videla. Efectivament, Argentina. Va vèncer 3 a 1 a Països Baixos. Nihil novum sub sole.
Sessió: No iniciada
