Potser el títol és equívoc. De fet, Trump pretén atacar “certa” advocacia. Però tal com ho fa –com sempre, sense ni la més mínima subtilesa– posa en entredit la mateixa funció de l’advocat i, de retruc, la de l’administració de justícia.
Em refereixo a un aspecte concret de les múltiples ofensives endegades per Donald Trump en aquests tres primers mesos de la seva presidència, una que potser no ha estat gaire posada de relleu pels mitjans de comunicació. La veritat és que no és estrany: n’ha fet –o n’ha intentat– de tan grosses i barroeres que és difícil fer-se ressò de totes. Una part important han anat adreçats a la justícia, com per exemple, aquesta mateixa setmana, la inaudita detenció per agents del FBI d’una jutgessa de Milwaukee per haver evitat que els agents d’immigració arrestessin uns immigrants que eren al seu jutjat.
Però com que tots som més sensibles a allò que ens toca de més a prop, jo m’he vingut fixant amb especial preocupació en els atacs del Sr. Trump a determinats despatxos d’advocats. El motiu dels atacs era que aquests despatxos havien defensat persones o entitats que recorrien i discutien davant dels tribunals decisions de la seva administració. I ni tan sols això: en tenien prou amb haver incorporat membres del Partit Demòcrata o haver intervingut en procediments que l’actual administració considera propers, com l’assalt al Capitoli d’ara fa quatre anys.
Un dels primers i més sonats exemples d’aquesta campanya de càstig i revenja contra despatxos d’advocats la va protagonitzar el Sr. Trump el dia 25 de febrer, un mes desprès de la seva presa de possessió. En un dels espectacles que sol organitzar al despatx oval, envoltat de periodistes, va signar una ordre executiva per la qual deixava sense efecte les autoritzacions d’entrada a dependències federals dels advocats del despatx Covington & Burling i prohibia que cap oficina governamental els encarregués cap altre assumpte. En una demostració del seu habitual histrionisme, es va mostrar disposat a enviar la ploma amb què l’havia signat a l’advocat Jack Smith, l’encarregat de dirigir algunes investigacions sobre el mateix Trump.
A aquesta li van seguir moltes altres ordres executives anàlogues, adreçades a d’altres despatxos que havien actuat en assumptes encomanats per governs demòcrates o en defensa de causes que ara el govern considera inconvenients. En una primera etapa aquestes accions van donar lloc a no poques baixades de pantalons per part dels despatxos afectats, que veien en perill els seus ingressos i que van tancar acords amb la nova administració. Però al cap d’un temps alguns d’ells es van rebotar i van emprendre accions contra unes mesures que consideren una revenja intolerable i que posa en qüestió la mateixa fiabilitat de la justícia dels Estats Units. Aquest mateix dimecres, dos jutges federals s’han mostrat favorables als arguments dels demandants. Com amb tantes altres iniciatives, espero que els mecanismes de reacció del sistema democràtic hi acabin posant seny.
