Les obres de restauració del claustre gòtic del monestir de Santes Creus, a l’Alt Camp, han fet aflorar les restes funeràries intactes, trobades dins dels sarcòfags, de diversos membres de cases nobiliàries catalanes dels segle XIII i XIV molt vinculades a Lleida, com els Montcada, els Cervera, els Cervelló i els Puigverd.
Aquestes persones van ser enterrades a Santes Creus arran de la decisió dels reis Jaume el Just i Blanca d’Anjou de convertir el monestir en panteó de la reialesa catalana. Es tracta d’un conjunt de sis sarcòfags amb molta unitat d’estil i que d’acord amb l’heràldica que apareix a la decoració frontal i a les cobertes dels sarcòfags pertanyen a les famílies Montcada, Cervera, Cervelló i Puigverd, a més dels Queralt.
Totes aquestes cases, a excepció dels Queralt, tenien múltiples vinculacions amb Lleida, ja que tot i que eren originaris de la població barcelonina els Montcada tenien la baronia d’Aitona (amb Avinganya i les terres del Baix Segre) i compten també amb una capella a la Seu Vella, la de Sant Pere. Els Cervera procedien de la capital de la Segarra i els Puigverd, de Puigverd de Lleida. Dels Puigverd també hi ha un escut heràldic al claustre de la Seu Vella, mentre que els Cervelló també tenien vincles amb la Segarra.
Els enterraments, que es van trobar a l’octubre, van aparèixer amb un molt bon estat de conservació i amb l’excepció d’un sol sepulcre, més modern, la resta de sarcòfags no s’havien obert des del darrer cop que s’hi va dipositar un difunt. Per tant, segons van explicar ahir la Consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i la directora general adjunta de la Fundació “la Caixa, Elisa Duran, les tombes es conservaven “intactes i sense profanacions”. Aquest bon estat de conservació ha permès els investigadors extraure mostres de teixits, tèxtils i restes òssies per fer un anàlisi que aportarà informació valuosa sobre les vuit persones que es van enterrar en aquests sarcòfags. Al marge de la restauració dels sarcòfags s’ha començat un estudi que ha de permetre conèixer qui eren els nobles enterrats a Santes Creus i quines eren les seves condicions de vida. La troballa obre moltes perspectives d’estudi sobre els rituals funeraris associats a la noblesa medieval catalana. La descoberta s’ha fet en el marc de les obres del claustre del programa Temps de Gòtic que impulsen la Fundació “la Caixa” i el Departament de Cultura.
