Confeccionar un arbre genealògic no consisteix només en omplir caselles amb noms, que estan connectats uns amb uns altres, per motius de parentiu. Un dels atractius de fer un arbre genealògic és el de poder descobrir persones amb les seves històries. Persones que s’han passat la vida treballant, que han viatjat a l’altra punta del món per cercar una vida millor. Descobrir que tens parents teus que han tingut mala sort, o bé que han contribuït, d’alguna forma o d’alguna altra, a que el món sigui una mica millor.
He descobert amb sorpresa cosins tercers, quarts, cinquens, sisens, setens o vuitens que resultaven, alguns, ser persones que ja coneixia amb anterioritat, però que no sabíem que érem parents. Que havia treballat amb elles, per exemple. Sí, el món és un mocador. Tots estem connectats.
Us explicaré un dels descobriments d’aquest any 2025, que acabem de deixar enrere. A mitjans de desembre vaig rebre un missatge de la Tània, que viu a Barcelona, explicant-me que, buscant els seus avantpassats, va veure penjat a Instagram un dels meus articles que publico cada mes a LA MAÑANA, i m’explica que el seu avi matern era el Josep Visa Calvís, de Golmés.
Golmés és el poble natal de la meva padrina materna, la Pepeta Casanys Visa (1904-1991), segona de sis germanes, conegudes totes elles, en la seva joventut, com les cuquines, perquè eren de la casa de Cal Cuquín. La Tània i jo acabàvem de descobrir que érem cosins tercers, donat que el seu avi Josep, i la meva àvia Pepeta, eren cosins germans.
Un cop casada, la meva padrina Pepeta se’n va anar a viure a Bellcaire d’Urgell, el poble de la meva mare. Per la seva part, i gràcies a la informació facilitada per la meva nova cosina tercera, he pogut saber que el cosí germà de la meva padrina, el Josep Visa Calvís, treballava d’ebenista, i tenia un taller d’ebenisteria al carrer Villarroel de Barcelona. Amb la Mercè, la seva dona, van tenir un fill i una filla, que són els nous cosins segons de la meva mare. La filla, la Mercè, és la mare de la Tània. Mentre que el fill era el Josep Visa Miracle. Un prestigiós cirurgià, especialista en hipertensió portal, la cirurgia hepàtica i el trasplantament hepàtic, i que el setembre d’enguany farà 10 anys que ens va deixar. Professor titular de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Josep Visa Miracle va ser el cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Clínic.
“En Josep Visa era eficaç i afectuós amb els seus malalts. Era un bon metge i un metge bo. Plenament situat al seu temps amb fermes conviccions en temes socials i polítics. En Visa era un bon home i ha estat un bon amic. Els seus malalts, els seus deixebles, companys, amics, l’Hospital Clínic, la Facultat de Medicina i, en general, la medicina catalana, tenim molt per agrair-li”, manifestava, poc després de la mort de Josep Visa Miracle, el president de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges de Barcelona, Josep Terés.
Gràcies, doncs, que he pogut contactar amb la meva nova cosina tercera Tània, hem acabat l’any 2025 descobrint que la meva mare tenia un cosí segon que era un metge molt reconegut i molt estimat pels seus col·legues i pacients. Sense la meva dèria en confeccionar l’arbre genealògic, res d’això ho s’hagués arribat a saber mai. Hem descobert un nét il·lustre de Golmés.
