En els ja gairebé 20 anys que fa que em dedico a aquest ofici he estat testimoni informativament de nombroses campanyes electorals ja siguin a nivell municipal, autonòmic o estatal i crec que mai fins ara, o almenys no ho recordo, havia vist un inici de campanya tant peculiar (per dir-ho d’alguna manera) com d’aquestes eleccions al Parlament de Catalunya. D’entrada perquè ja de per sí és poc habitual que el president de l’Estat espanyol s’agafi uns dies d’assumptes personals així de sobte, però és que Pedro Sánchez ha decidit demanar una excedència del càrrec durant uns dies coincidint amb l’inici electoral català. I mentre, el seu home a Catalunya, Salvador Illa, està amb el fang al coll amb el cas Koldo i les suposades corrupteles amb la compra de mascaretes durant la pandèmia. Tot i així el PSC continua liderant les enquestes. I si a tot això hi sumem que el cap de llista de Junts, Carles Puigdemont, ha de fer campanya des de França i que a l’actual president i candidat d’ERC, Pere Aragonès, sembla que ningú se’l pren seriosament per molt que s’esforci a llençar propostes a discreció ens queda un panorama ben curiós. I el paisatge tampoc s’arregla mirant a banda i banda. A una, CUP i Comuns i, a l’altra, PP i VOX i ara si suma també Orriols que acaba de completar el circ polític català. La campanya es preveu entretinguda. I llaaaarga…