Per la seva condició d’advocat, però sobretot de gran persona que es commou davant de les injustícies, el meu amic Paco Zapater em proposa que expliqui el cas de Lorenzo Aguirre, l’home que abans de ser executat a garrot vil va tenir força per escriure a la presó tres contes il·lustrats per a cadascuna de les seves tres filles de 7, 9 i 11 anys. Els detalls del dramàtic episodi de la postguerra espanyola es narren en un reportatge de Paco Cerdà a El País. Lorenzo Aguirre era escriptor, il·lustrador i pintor, però els seus problemes amb la dictadura van venir perquè es va mantenir fidel a la República durant la qual va ser director de l’Escola de la Policia Española i després cap de Policia de Madrid. En acabar la guerra es va exiliar a França d’on va retornar fugint de la Gestapo. Fou detingut sota l’acusació d’estar darrere de l’assassinat del diputat ultradretà José Calvo Sotelo i condemnat a mort. Abans que el botxí executés la sentència, Aguirre li va dir: “Tranquil, vostè no és responsable. És la seva feina”. L’últim llegat d’Aguirre van ser els tres contes que a través d’una filla i un net d’Aguirre ha rescatat l’editor valencià José Camarillas i que vol editar mitjançant una operació de micromecenatge. El missatge d’Aguirre a les seves filles diu: “No tingueu rancúnia, estudieu molt; ajudeu a tothom, fins i tot als que us han fet mal, i especialment als més dèbils de la societat; si ho feu així, tothom podrà ser lliure”. El règim franquista va fer esborrar el nom de Lorenzo Aguirre de l’Enciclopèdia Espasa-Calpe.
Sessió: No iniciada
