Un estudi del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) sosté que els municipis en risc de despoblació tenen una accessibilitat a serveis públics un 50% inferior a la mitjana. En aquest sentit, l’informe ‘Les polítiques de reequilibri territorial a Catalunya’ assegura que aquest pitjor accés es concentra a les comarques de les Garrigues, la Segarra i el Pallars Sobirà, juntament amb la Conca de Barberà. D’aquesta manera, comarques pirinenques i limítrofes entre Lleida i Tarragona són les que tenen més municipis amb pitjor accés a serveis.
El CTESC ha monitorat l’accés als principals serveis públics, és a dir, educació, salut, serveis assistencials, de transport i mobilitat, i també de seguretat, als 947 municipis catalans. Del total de 947 municipis catalans, el CTESC considera que estan en risc de despoblació un total de 146 municipis que l’any 2020 sumaven una població total de 38.183 habitants, és a dir, amb prou feines 261 habitants de mitjana.
L’informe indica que, en serveis educatius, els municipis en risc de despoblació tenen un 50% menys d’accessibilitat als serveis públics i que l’accés a les llars d’infants i les universitats són les més problemàtiques. Les comarques que concentren més poblacions amb pitjor accés a serveis educatius se situen principalment al Pirineu, però també a la depressió central lleidatana. Entre les comarques amb pitjor índex hi ha l’Alt Urgell i el Pallars Jussà i també registren valors per sota de la mitjana la Vall d’Aran, la Segarra o les Garrigues.
Pel que fa als serveis sanitaris, l’estudi alerta que els municipis en risc de despoblació tenen un 40% per sota d’accés a la mitjana dels municipis catalans. El document indica que els municipis amb pitjor accés als serveis públics sanitaris se situen a la Segarra i l’Urgell, tot i que també es detecten problemes al Solsonès, el Pallars Sobirà, les Garrigues i la Noguera. En el cas dels serveis assistencials, el CTESC apunta que es tracta de l’àmbit en què hi ha menys diferències respecte a la mitjana de municipis. L’accés en el cas d’aquests municipis se situa un 20% per sota. Els valors més baixos es troben a les comarques de la Vall d’Aran i l’Alt Urgell.
L’informe també constata “una distribució molt diferent” dels serveis de seguretat en funció dels tipus de serveis. Per exemple, apunten, serveis com ara els Bombers o Agents Rurals “tendeixen a mostrar una accessibilitat més elevada en contextos rurals”. En canvi, serveis policials o de justícia són més accessibles en poblacions amb major dimensió. Els municipis de les Garrigues o l’Urgell són els que tenen menys accessibilitat a serveis de seguretat, segons el CTESC. Finalment, l’estudi conclou que els municipis en risc de despoblació tenen un accés als serveis de transport i mobilitat que són un 70% inferior a la mitjana, mentre que la de l’autobús és un 10% més alta que al conjunt del territori.
MÉS DE SETANTA RECOMANACIONS
En l’informe, el CTESC fa 74 recomanacions per afavorir el “reequilibri” entre els municipis catalans. Planteja mesures per frenar la despoblació, com ara establir accions que facilitin la rehabilitació d’habitatges buits, facilitar i incentivar la cooperació entre municipis per garantir la prestació de serveis essencials i incrementar el nombre de treballadors públics en àmbits rurals.
A més, planteja incentivar la localització en aquests indrets d’activitats econòmiques que hi manquen, amb iniciatives que reforcin el dinamisme econòmic dels territoris menys poblats, incentivar el turisme interior i tenir en compte camps emergents d’inversió, com ara les energies renovables.
