El barri de Pardinyes està de festa major. De fet, avui és el darrer dia. I per alguns participants, ha estat un any diferent. Important. Són els membres de la penya ‘Las pesadillas de Jacinto’, que celebren els seus 30 anys d’existència. Segurament, la festa major de Pardinyes és la més lluida dels barris de Lleida. El secret? Les penyes, que mobilitzen famílies i jovent, com si fos una versió més modesta de l’Aplec del Caragol. I una de les penyes més emblemàtiques és la de ‘Las pesadiillas de Jacinto’, que dedica el seu nom a tot un personatge del barri, el conegut Jacinto Pernia, que va ser president de l’Organització de Veïns de Pardinyes (Orvepard), tot un referent al barri del ferrocarril.
Fa 30 anys, tres joves es van disgregar d’una penya de Pardinyes i van decidir fer una de pròpia. Van quedar en un magatzem i van convidar amics per tal de tirar endavant la colla, que encara no tenia nom. Van pensar diferents propostes. En aquella època estava de moda la pel·lícula ‘Pesadilla en Elm Street’ de la saga de Freddy Krueger i, rumiant, el nom de la penya va reeixir. Algú, no se sap qui o, en tot cas, es manté en secret, va pensar que seria adient referir-se a Jacinto Pernia, al qual donarien, sens dubte, algun maldecap (sempre amb mesura i estima).
Tanmateix, abans de concretar el nom van parlar amb ell personalment, que els va dir: “Encara que no em sembli bé, ho fareu igual, oi?”. I, efectivament, va ser així. “Pensem que en el fons li va fer gràcia el nom i sempre que ha pogut ha estat present a la penya”, comenten Hugo i Lluís, dos dels fundadors de la penya, que té la consideració d’associació cultural. Aquesta colla té la particularitat que manté la seva seu a un magatzem. “Allà ens trobem molt a gust i intentem no molestar els veïns, ans al contrari, fem tot el possible per fer caliu i convivència de barri”, segons expliquen. Per mantenir aquest “bon rotllo”, els penyistes conviden els veïns més propers a participar en les seves activitats i aquest any, per celebrar les tres dècades, van organitzar un ‘tardeo’, és a dir, una trobada amb els residents per compartir un parell d’hores de festa.
