La vida és un mètode d’assaig i error in situ. Tals anàlisis existencials tenen caràcter prospectiu que, a voltes, esdevenen un espectacle. Quan el xou surt de mare, el protagonista sol ser un partit polític, un governant o un qualcú que es lucra de la política. La saragata dels socialistes duu intrínseca un grapat de cinisme, un pessic d’hipocresia, un raig de prepotència i un cullerot d’avarícia per governar a Catalunya i a Espanya. Els votants socialistes voten amb la testa a Madrid i amb el desesment de Catalunya. Sánchez és un gran estratega i un digne intèrpret guanyador d’un Oscar. Llur compatriota, l’Illa, és un pantomim que esbotza “Lérida” en detriment de “Lleida” quan la lluita per la catalanització del topònim de la capital és una batussa antifranquista. La indecència, el menyspreu i el ridícul haurien d’estar vetats en política, però la vida és una tragicomèdia on els amors fan l’amor i les històries la història, parafrasejant Estellés.
Sessió: No iniciada
