L’estiu és el marc de nombroses festes i tradicions que apleguen gran quantitats de gent al voltant del culte als símbols de la terra, dels pobles i de la vida de la comunitat. N’hi ha per a tots els gustos i condicions, però entre totes n’hi ha de cruels i incomprensibles en ple segle XXI i que atempten contra la vida i el benestar dels animals. Col·lectius i partits animalistes se’n fan un fart de recórrer el territori per protestar per la celebració de curses de braus, vaquillas, correbous, San Fermín i altres festes on els animals són maltractats i vexats en nom de la festa col·lectiva, en nom d’una humanitat mal entesa on divertir-se inclou el patiment d’altres éssers. El lobby antianimalista continua essent poderós a Espanya, Catalunya no en queda exclosa. La barbàrie es veu en clau lúdica i en nom de la tradició es torna intocable, innegociable i motiu de divisió i enfrontaments. Sempre m’he preguntat quin plaer es pot sentir maltractant un animal en nom de la tradició i quina raó hi ha darrera de la passivitat i indiferència de la majoria de la gent. Tant de bo algun dia els animals governin el món i ens facin pagar tot el mal que els fem. Ells, però, a diferència de nosaltres no saben el que és la venjança.
Sessió: No iniciada
