Llegeixo que una confraria de Sagunt ha decidit per votació no admetre les dones per tradició. Cada vegada que sento la excusa de la tradició per no canviar res de res de l’status quo, recordo a en Reb Tevye, el protagonista de la pel·lícula Fiddler on the Roof. La primera cançó/monòleg parla de la tradició, diu que sense ella es viuria tant inestablement com un violinista a la teulada. Però al preguntar-se quan comença la tradició reconeix, sincerament, que no en té ni idea i insisteix que és imprescindible per l’equilibri del grup. La vida canvia, les tradicions i els costums també haurien de canviar: algunes s’haurien d’erradicar per contràries a la dignitat de les persones, la igualtat, la llibertat o la salut, incloses les que fan patir als animals. Altres haurien de perdurar en el temps, són boniques i positives: la festa de Sant Jordi, el tronc de Nadal, la foguera de Sant Joan… sí, lligades al santoral cristià però estem en l’òrbita cristiana.














