La música serveix de gran ajuda per millorar aspectes físics, emocionals i socials en persones de totes les edats. Els estudis donen suport als seus beneficis, que van des de la millora de la funció cognitiva i la qualitat del son fins a la reducció de l’ansietat. La música és com l’aire per respirar i per a molts el Dia de la Música són tots, encara que està fixat el 22 de novembre, és a dir, avui, com el Dia Internacional de la Música.
La raó per la qual es va triar aquesta data és la mort de Santa Cecília a qui el Papa Gregori XIII la va declarar Patrona dels Músics el 1584. Educada en una família noble cristiana, Cecília va aprendre a tocar la lira, la cítara o alguna cosa similar a una arpa en una època en què l’afició per tocar un instrument va brillar gràcies als luxosos festins de les corts imperials. Serveixin aquestes pinzellades per conèixer la raó d’aquesta celebració que segur no importen a quants tenim la música com una cosa sagrada.
Per més que es vulguin instaurar dies dedicats a la música, la cosa està cremant, perquè mai havia anat tan malament la indústria discogràfica com en els nostres temps. Les xarxes socials amb les seves descàrregues gratuïtes han pres relleu al típic pirateig i la veritat és que molts músics continuen component gairebé per amor a l’art. Sóc dels que defensen que hi ha dos tipus de música, la bona i la dolenta, però lamentablement mai no havia proliferat tant la música brossa com ara.
Tanmateix, millor que el culte al cos és el culte a l’ànima i per això cal la música per somiar sempre, perquè música som tu i jo, música som tots i tots hem d’estimar l’art de la música… Oh yeah!
