Viatjar per un procés oncològic és travessar un terreny desconegut, sovint abrupte i ple d’incerteses. En aquest camí, les emocions no només són inevitables, sinó també necessàries. Tot i això, moltes persones intenten controlar-les, amagar-les o fins i tot sentir-se culpables per experimentar-les. I aquí rau una de les grans confusions: creure que hi ha emocions bones i dolentes, quan en realitat totes les emocions són vàlides i tenen una funció.
La por, per exemple, ens prepara per protegir-nos. La tristesa ens ajuda a parar, a fer espai i a connectar amb allò que és significatiu. La ràbia, tot i que sovint ens incomoda, pot ser una reacció davant una injustícia o una pèrdua de control. I també hi ha lloc per l’alegria, la gratitud o l’esperança, que no són pas una traïció al patiment, sinó petites finestres d’oxigen.
Durant el procés oncològic, és habitual que les emocions apareguin de manera intensa i canviant. De vegades, es pot passar de la serenitat a l’angoixa en qüestió de minuts, i això no vol dir que s’estigui perdent el control, sinó que el cos i la ment s’estan adaptant a una realitat que trenca molts esquemes. No hi ha una manera “correcta” de sentir-se davant d’un diagnòstic o un tractament. El que sí que podem fer és aprendre a escoltar el que sentim, posar-li nom i donar-nos permís per viure-ho.
A la consulta, sovint diem que “el problema no és sentir, sinó no poder expressar-ho”. Quan les emocions es reprimeixen, poden sortir en forma de malestar físic, irritabilitat, cansament extrem o aïllament. Validar les emocions pròpies i les de les persones del voltant és un acte de respecte i de cura. També pot ser útil compartir el que se sent, ja sigui amb l’equip mèdic, amb persones de confiança o amb professionals de la salut mental.
L’educació emocional no és només cosa d’infants. Com a adults, també tenim dret a desaprendre patrons apresos i relacionar-nos d’una manera més amable amb les nostres emocions. Acceptar-les no vol dir resignar-se, sinó reconèixer-les com a part de l’experiència humana, especialment en situacions d’alt impacte emocional, com n’és viure un càncer.
Donar espai a (totes) les emocions és una forma de cuidar-se. El benestar emocional també forma part del camí cap a la salut.
Alba Cabasés
Psicòloga de l’Associació contra
el càncer a Lleida
