Un passejant es va trobar en un poble pirinenc, en un carrer amb un considerable pendent, un jove contrariat parlant amb un nen al costat d’un vehicle que feia molt goig, però que el sentit comú dictava que no havia d’estar allí. Efectivament, el jove havia conduït el cotxe fins una cruïlla i no es veia en cor de girar, atès l’enorme pendent, per la qual cosa va demanar ajut al nen, que era del poble. El passejant es va oferir a indicar al conductor per fer millor la maniobra però aquest li va explicar que el nen ja havia trobat gent del poble que l’ajudaria (cal dir que el petit parlava a través d’un rellotge). El passejant va seguir el seu camí, però abans es va assabentar de com el cotxe va arribar fins allí. Molt senzill: el GPS, al qual es veu que no se li pot portar la contrària. Continuant, el passejant va fer cap a una sendera on els turistes poden muntar a cavall i allí es va trobar una dotzena de genets i amb una altra sorpresa: una nena agafava les regnes de l’animal com podia ja que alhora teclejava al mòbil. El passejant va concloure que la convivència entre la intel·ligència artificial i l’estupidesa natural de l’espècie humana es farà més costa amunt que el carrer del cotxe i caldran moltes i complicades maniobres per sortir-se’n.
Sessió: No iniciada
