A hores d’ara ja no hi ha qui es refiï ni de la seva pròpia ombra. El que passa en aquesta societat que ens ha tocat patir és propi de frenopàtic. Qui no xucla, roba i qui no, es dedica a la política que compleix el devocionari de viure a costa del veí.
No hi ha qui se salvi. Ni ‘Podemos’, ni es podrà mai amb l’engranatge establert. O es canvia el sistema o seguirem ofegats al fang de la mentida. No es pot permetre que a cada cicle es canviï el collaret dels mateixos gossos, aquells que es van repartint el pastís mentre currin menys que l’àngel de la guarda. Tot són parauletes i discursos amb les pauses ben estudiades perquè els ingenus segueixin balant al ramat de la injustícia. Tot està corromput, la justícia brilla per la seva absència i les lleis estan fetes per cagar-s’hi.
La música de la política sona reiterativa i desafinada. La cultura es torna política cultural i els seus valors se’n van a la merda. Ni monarquia, ni república, ni independència… tot és una farsa darrere de la qual hi ha els mamons de torn. “A cuenta de prometer el reino de los cielos, algunos vivillos lo que están haciendo es su propio cielo particular en la tierra”. El que Evaristo canta a la seva ‘Salve’ amb La Polla Records es fa extensiu no només a la religió, sinó també a aquesta política sorgida d’una nena mona anomenada democràcia que la han convertit en una puta miserable.
La corrupció està de moda, no hi ha escrúpols i sense que serveixi el color amb què es mira, res no és veritat i tot és mentida… Oh yeah!
