Aquella besada. L’equivalent viatge a l’estranger. Tal nit de sexe ferotge. Evocar certs moments, crea nostàlgia, atès que som instants del temps. L’any 2017, les persones catalanes de soca-rel vam viure un desencís col·lectiu de país. Un coitus interruptus, un clímax espasmòdic precedit d’un camí delerós. De sobte, memoro tal periple d’hegemonia independentista i sento, altra volta, melangia. Tal era de records és de mal pair i ens cal una digestió adequada per preservar la identitat de Catalunya. L’assimilació avinent de nutrients és cabdal per mantenir-nos saludables i dempeus. Cal seguir lluitant pels anhels de llengua, cultura i país, perquè hem de trotar de l’Amnistia a un país lliure, ja que la independència no ha estat derrotada, sinó que s’ha vençut l’autonomisme, però l’Estat és cec. Al meu cotxe només sona Lluís Llach i llur irrupció a l’ANC, suscita esperança. Caminem per poder ser, deia Llach, car ésser feliç en català és tot el que vull ser.
Sessió: No iniciada
