És una realitat que, amb l’arribada del bon temps, passem més hores a l’aire lliure, però no sempre ho fem amb les cures necessàries. Tot i que el 94% de la població reconeix el risc del càncer de pell, només un 65% empra filtres solars de factor 50 o superior, i fins a un 62% admet no reaplicar-ho en la freqüència recomanada, segons dades de l’Observatori Nacional de Fotoprotección d’Espanya i estudis recopilats per l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV).
La bretxa entre consciència i pràctica té conseqüències greus. El 2024 es van diagnosticar prop de 21.000 casos de càncer de pell a Espanya, incloent-hi melanoma i carcinomes, una xifra que ha crescut un 40% en els últims quatre anys, segons la AEDV. A més, es van confirmar 7.881 nous casos de melanoma, amb una incidència de 15 per cada 100.000 habitants segons SEOM i Redecan.
Aquesta desconnexió entre saber i posar en marxa pràctiques saludables deixa la pell exposada a danys evitables, envelliment prematur i hiperpigmentació. Per això, PromoFarma desmenteix els sent errors més freqüents, des de percepcions sobre textura fins a confusions amb Vitamina D, i ofereix recomanacions clau per a protegir millor la pell durant l’època més calorosa (i també durant tot l’any).
Veritats i mentides sobre el protector solar: desmuntant 7 creences perilloses
1. Els protectors solars tenen textures pesades i aplicar-los és avorrit!
Textures aquoses, fluides i ultralleugeres. En forma de boira, mousse o estic invisible. Amb propietats termoreguladores, acabat matificant, vellutat, invisible o glowy. En els còmodes format esprai o grandària pocket. La llista d’atributs i la varietat d’opcions és tanta que… Mai més tornarem a creure que la fotoprotecció tòpica és pesada o avorrida.
2. Quan m’aplico un protector solar tòpic no sintetitzo vitamina D
Cap fotoprotector tòpic bloqueja al 100% l’acció de la radiació solar. Podem, igualment, sintetitzar vitamina D en la dermis de la pell. A més, que exposem alguna part del cos sense protecció i uns 10-15 minuts al sol, ja seria suficient. Convé evitar l’exposició del rostre, que és on es fa més visible el fotoenvelliment (i, la síntesi de vitamina D, aquí no és òptima). El problema amb el sol ve, sobretot, per un mal hàbit de sobreexposició: perquè a l’estiu ens passem de la ratlla. En casos necessaris, es pot considerar la suplementació per via oral.
3. Utilitzo el fotoprotector abans de sortir de casa i ja em serveix per a tot el dia
Ja sabem que això no funciona així. Aplicar una capa generosa del protector solar tòpic abans de sortir de casa, a bastament i ben repartida, és clau. Però, a mesura que passin les hores i ens continuem exposant (durant l’excursió, en la terrasseta prenent alguna cosa o de camí a casa), els filtres solars que hem aplicat aniran “fent la seva funció” i, per tant, la seva efectivitat anirà disminuint progressivament. Així que, si volem mantenir la protecció que es reivindica en l’etiqueta (FPS50+, per exemple), hem d’anar reaplicant-ho de manera periòdica. Com a regles generals: cada 2 hores durant exposicions intenses, després d’haver suat molt o haver romàs una bona estona en l’aigua.
4. Un protector solar facial amb color protegeix menys que els que no tenen color
Sol ser al revés: els pigments que aporten color al rostre i unifiquen el to de pell reforcen la protecció física de la pell, sobretot enfront de la radiació UVA (la que influeix molt decisivament en l’acumulació del mal solar i en l’aparició de taquetes). El que sol ocórrer és que, en portar pigment o color, apliquem menys quantitat de la necessària per por de l'”efecte màscara”. Com a solució: pots aplicar una primera capa de fotoprotector sense color per a assegurar la protecció òptima i afegir, a continuació, el teu fotoprotector amb color en menor quantitat. Doble escut protector, amb un acabat molt natural.
5. Com tinc el protector solar obert de fa un any, el tiro a les escombraries
És veritat que hem de respectar la indicació del símbol PAO de tots els cosmètics, especialment els de autoprotecció. El PAO és el dibuixet d’un pot obert, amb el nombre de mesos durant els quals el producte segueix en òptim estat per a aprofitar els seus beneficis. Però el que no volem és que ens “sobri” protector solar de l’any anterior (si té un PAO de 9 a 12 mesos) i acabem rebutjant-lo.
Et donem uns trucs perquè això no ocorri. El primer: després de les vacances a la platja, continua utilitzant l’envàs que has començat, a tall de fotoprotector d’ús diari. Continua aplicant-ho en el rostre (que ja sabem que hem de protegir-lo durant tot l’any); o per al dia de barbacoa amb amics, o per al dia que surts a córrer. Fins que ho acabis! Així, optimitzes i estens l’ús del contingut d’aquest envàs i estalvies a adquirir un nou format. Segon consell: si veus que et sobra molt (o que tens diversos envasos oberts) i es desaprofitarà, no ho tiris! Dona-li-ho al teu amic, el que esquia cada cap de setmana durant l’hivern; o a la teva germana, que farà excursions de muntanya durant tot l’any; o al veí que practica running. Segur que t’ho agraeixen!
6. A la pell amb acne el sol li prova
Aquest és un mite molt estès. La pell amb tendència acneica és una pell amb un alt nivell d’inflamació. L’últim que la va calma és el mal solar: més aviat al revés, acumularà més radicals lliures i major inflamació i reactivitat. Pot ser que es noti una lleu millora del seu estat després de l’exposició solar. Però, prepara’t, perquè l’efecte reboti serà pitjor. A més, amb el sol, s’afavoreix l’aparició de hiperpigmentació en les lesions. Més precaució encara hem de tenir en cas de seguir un tractament dermatològic contra l’acne, ja que la pell es troba més desprotegida enfront de la radiació solar. Tinguem en compte que, qualsevol pell amb patologia, sempre és més susceptible a l’excés d’exposició a la llum solar.
7. Autoprotegir-se només equival a utilitzar protector solar tòpica
La autoprotecció és un hàbit. No és només un únic gest. Una conducta d’exposició moderada i responsable al sol. I va molt més enllà de posar-se el protector solar en la pell. Protegir-se del sol també és: evitar les hores centrals del dia i/o romandre en l’ombra (fotoevitació); utilitzar roba i complements (barrets d’ala ampla, ulleres de sol…) que minimitzin l’exposició; prendre un nutricosmètic solar amb acció antioxidant i fotoprotectora; … I la suma de gestos quotidians per a tenir una relació saludable amb el sol.
En un context en el qual el càncer de pell segueix en augment, adoptar una autoprotecció adequada no és una opció, sinó una necessitat. Protegir la pell va molt més enllà d’aplicar crema solar: implica coneixement, constància i hàbits ben informats. Qüestionar els mites més comuns és el primer pas per a cuidar de veritat l’òrgan més gran del cos. Perquè no hi ha excuses: avui, protegir-se del sol és més fàcil, més còmode i més important que mai.
