Tal com sona. Palplantada enmig la nau central de La Panera invertebrada, entre les 21 columnes gratacels, ‘Saber d’Oïda’ esdevé escenografia disfressada d’instal·lació artística que convida l’espectador a actuar tot resseguint espais en clarobscur, radiografiats a través de pantalles amb imatges calidoscòpiques i sons dodecafònics. Tímbrics. Els textos exciten la memòria i la imaginació. Pur teatre, ¡pim, pam, pum!, amb ecos tan aviat quàntics com de sinestèsia a lo Charles Baudelaire. De sobte, un armari mig difús, curull d’andròmines inclassificables, ens barra el pas. Així que, a pleret, l’espectador tant pot jugar a l’Alicia a l’altre costat del mirall, com a Peter Pan camí del País de Mai Més. La fetillera de semblant encontre lúdic, Cristina Mejías (Jerez de la Frontera, 40 anys), gaditana que s’emmiralla en María Zambrano, somni i realitat. Demà passat, el 27, és el Dia Mundial del Teatre, bona excusa per celebrar-lo a La Panera. Com sosté l’actor teatral i cinematogràfic Willem Dafoe (Wisconsin, 70 anys) en el manifest, ‘La gent del teatre som animals socials i a través de la narració, l’estètica, el llenguatge, el moviment i l’escenografia, el Teatre com forma d’art total, pot fer-nos veure allò que va estar, allò que és, i allò que el nostre món podria esdevenir’. I viure el dia com si fos el primer. Salut!














