Tinc una amiga que es diu Matamoros, un cognom que no se li adiu gens ni mica perquè la meva amiga és incapaç de matar una mosca. Molta gent es diu Matamoros, no només a Espanya. També trobem Matamoros a Cuba, Mèxic, Colòmbia i Filipines, producte de l’època colonial. El terme Matamoros va néixer durant la Reconquesta com a sobrenom per distingir els cavallers, soldats i nobles que van destacar en la guerra contra els musulmans. Fins i tot queden alguns topònims com el Valle de Matamoros, a Badajoz. La nostra generació encara conserva deixats antimusulmans provinents del testimoni de familiars que van viure les guerres del Marroc i del 36. En canvi, tendim a oblidar totes les coses positives que la cultura àrab va deixar a la Península. Sobretot descuidem els grans prohoms que van fer importants aportacions a la convivència entre cristians, àrabs i jueus. Destaquem Alfons X el Savi, màxim representant de la “tolerància intel·lectual”; Ramon Llull, que aprenia totes les llengües per promoure les bones relacions; Abad-ar-Rahman III, va convertir Còrdova en un gran centre cultural i científic; Hasdai ibn Shaprut, va afavorir la presència jueva en llocs de responsabilitat d’al-Àndalus; Gerard de Cremona, traductor cristià que va treballar estretament amb jueus i musulmans. Són referents històrics que haurien d’emmirallar Torre Pachecho i Orient Mitjà. La convivència és possible. Com va dir Hasdai ibn Shaprut: “He après que el coneixement floreix quan les llengües i les cultures es troben, no quan es rebutgen”.
Sessió: No iniciada
