Sembla que s’hagi fet de dia al Centre Històric de Lleida (com era allò de… la vila del pingüí?). De nou, una oportunitat per rehabilitar una part fonamental de la ciutat, que no ho és pel volum de població ni pel negoci ni, de moment, pels serveis que ofereix. Però és fonamental. S’ha anunciat un nou programa d’inversions i actuacions i queda clar que s’hi inclouen els aspectes socials i de convivència, només faltaria. Tornem-hi.
La meva experiència i edat, i la mateixa idiosincràsia lleidatana que assumeixo tant si agrada com si no, em fa ser força escèptic. S’han succeït moltes veus, i en sentirem més, que posaran en dubte el futur programa tot just anunciat o la seva viabilitat. Realment hi ha motiu per dubtar del nostre Ajuntament i és sa fer-ho sempre, amb ponderació, dels poders públics. Però el fracàs d’aquest barri és de tots. A part del trist balanç, de la crítica o de les bondats d’un nou pla, cal una altra cosa i ho he dit i repetit: Estem mentint, molt, quan diem centre històric de Lleida perquè ara és un espai suburbial i perifèric, gens cèntric per la mentalitat quotidiana dels ciutadans d’aquí. I tampoc és històric perquè no s’han posat en valor ni reconeixem tots els béns i tresors que hi ha.
Els nous projectes no tornaran la dignitat al barri vell mentre els lleidatans el vegin amb menyspreu, mentre recomanin als turistes que no hi passin, mentre arrufen el nas quan veuen com es viu ara als carrers de la seva infantesa. No senyors, no. La culpa no és dels que han vingut i potser hi malviuen sinó dels que en van marxar i han deixat que es faci malbé, dels que han ignorat el seu llegat i dels qui especulen amb la misèria. També hi ha qui ha especulat amb la ignorància i va repetint que no tenim res interessant per ensenyar ni recuperar, excepte la imatge bidimensional de la Seu que fa de teló de fons a la postal de la ciutat i a les seves fotos particulars. Tornem-hi. No només a fer una copa i deixar-ho tant o més brut. Resseguim allò que hem de rehabilitar: cases, fonts, murs, escultures, verd, noms, relats… Marquem els testimonis de la història, explicant-los. Tornem-hi per compartir l’aprenentatge de la diversitat. Prestigiem el centre històric i creiem-nos que és important que no s’acabi de perdre. Tornem-hi!
